Stéphane Javelle, astrónom de l’Observatori de Niça, va observar la nit del 28 de juliol de 1894, unes “projeccions lluminoses dins de la regió austral del terminador del planeta Mart”. Al cap de cinc dies, la noticia va sortir publicada a la revista Nature.

Herbert George Wells, treballava en aquella época com a censor o avaluador de la revista Nature. Aquesta feina l’hi va facilitar segurament documentar-se, d’observacions i treballs astronòmics referents al planeta Mart.

Durant aquells anys, grans observadors astronòmics, com Percival Lowell, o Camille Flammarion, publicaven llibres amb observacions dels “canals” del planeta Mart. Amb la conseqüent hipótesis d’una vida superior en el planeta vermell.

L’any 1898, és va publicar La Guerra dels Mons (The war of the worlds), escrita per Herbert George Wells. Un dels millors escriptors de ciencia ficció.

Sabeu però, qui va ser el primer astrònom que va fer referència en un llibre de les estructures d’uns canals en el planeta Mart ?

Coneixeu el nom del llibre, on es va publicar que el planeta Mart, tenia canals ?

Mentre busqueu la resposta, us recomanem que escolteu la versió espanyola de l’emissió del simulacre del noticiari inspirat en la novel·la original, feta per Orson Welles i que és va emetre la nit del 30 d’octubre de 1938.

També podeu escoltar la versió musical de la “Guerra dels mons” de Jeff Wayne, en español,

o en anglès.

En especial, us aconsellem també, el concert que va oferir Jeff Wayne en directe.

Els investigadors que utilitzen el Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, han observat un exoplaneta amb unes condicions extremes, on sospiten que plou ferro. Aquest gegant exoplaneta, ultra-calent té un costat on de dia les temperatures pugen per damunt dels 2400 graus centígrads , prou altes com per vaporitzar els metalls. Els forts vents transporten el vapor de ferro fins el costat nocturn, més fred on es condensa en gotetes de ferro.

“Es pot dir que en aquest planeta plou pel vespre, tret que el que plou és ferro”, comenta en David Ehrenreich, professor de la Universitat de Ginebra, i que va dirigir l’estudi publicat recentment a la revista Nature.

Conegut com a WASP-76b, aquest exoplaneta està situat a uns 640 anys llum de nosaltres en la constel·lació de Piscis.

Aquest estrany fenomen (la pluja de ferro) es produeix perquè el planeta, sempre mostra la mateixa cara a la seva estrella matriu. Un costat és permanentment de dia, per aquest motiu fa suficient calor com perquè les molècules es separin en àtoms , entre ells el ferro. L’extrema diferència de temperatura del costat diürn del nocturn, provoca uns vents vigorosos que porten el vapor de ferro des del costat ultra-càlid de dia, al costat nocturn més “fresc”, on les temperatures disminueixen fins els 1500 graus centígrads.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

René Descartes, va ser un important filòsof racionalista francès, probablement conegut per la seva emblemàtica obra” Discurs del mètode”, editada l’any 1637.

Descartes, va ser un pensador en la recerca de la saviesa universal,  els seus estudis més enllà de tractar la filosofia, va fer importants aportacions en el món de les matemàtiques, l’òptica, la mecànica, etc.

En la cinquena part del “Discurs del mètode”, escrivia: “ He intentat explicar les principals lleis establertes per Deu  en la naturalesa, en un tractat on algunes consideracions me impedeixen de publicar-ho”.

Es referia a “Le Monde”,obra que va escriure entre els anys 1630 i 1633.

De fet  , aquesta va ser  primera obra escrita,  “ Le Monde, ou Traité de la lumière”. Descartes ens presenta la seva cosmologia corpuscular i ens explica la creació del Sistema Solar i del sistema heliocèntric en general.

La seva gran aportació, es que aquesta explicació la fa en francès. Fuig del llatí, per acostar la seva obra al màxim de gent possible.

Hi ha un moment, que Descartes s’assabenta que estan jutjant en aquell mateix any a Galileu per heretge , per defensar el mateix que ell ha escrit a Le Monde, i que uns anys abans ja havia escrit el gran Copernic.

Per aquest motiu, aquesta important obra, no va ser publicada fins l’any 1664 pel seu editor fins després de la mort de Descartes.

Aristarc de Samos, en el segle II abans de Crist, creia que el Sol estava en el centre de l’univers, que la Terra i la resta de planetes, giraven al seu entorn.

Aquest pensament , en contra de la divinitat de la Terra, va ser contrarestada pel pensament geocèntric d’Aristòtil , que posteriorment va ser desenvolupat per Ptolomeu.

Durant més de 1500 anys, va perdurar aquesta idea , tot i alguns alts i baixos.

Per por de morir a la foguera, Nicolau Copèrnic  no va poder publicar en vida la seva obra De Revolutionibus Orbium Coelestium.  Aquesta, va ser la primera obra on s’exposava amb prou arguments, el model heliocèntric.

Aquesta obra publicada l’any 1543, va servir per descriure  les òrbites dels planetes. La rotació de la Terra o la seva translació al voltant del Sol.

Uns anys més tard, un gran científic i filòsof, va escriure un llibre per explicar d’una manera propera i comprensible per la majoria de la gent,  la certesa de l’heliocentrisme .

Aquest científic, però davant la temença de rebre el càstig de la Inquisició, va decidir no publicar aquesta important obra fins a la seva mort als 54 anys , causada per una pulmonia.

Saps el títol d’aquesta obra ?