El misteri del heliocentrisme.

Aristarc de Samos, en el segle II abans de Crist, creia que el Sol estava en el centre de l’univers, que la Terra i la resta de planetes, giraven al seu entorn.

Aquest pensament , en contra de la divinitat de la Terra, va ser contrarestada pel pensament geocèntric d’Aristòtil , que posteriorment va ser desenvolupat per Ptolomeu.

800px-cellarius_ptolemaic_system_c2.jpg

Durant més de 1500 anys, va perdurar aquesta idea , tot i alguns alts i baixos.

Per por de morir a la foguera, Nicolau Copèrnic  no va poder publicar en vida la seva obra De Revolutionibus Orbium Coelestium.  Aquesta, va ser la primera obra on s’exposava amb prou arguments, el model heliocèntric.

Aquesta obra publicada l’any 1543, va servir per descriure  les òrbites dels planetes. La rotació de la Terra o la seva translació al voltant del Sol.

de_revolutionibus_manuscript_p9b.jpg

Uns anys més tard, un gran científic i filòsof, va escriure un llibre per explicar d’una manera propera i comprensible per la majoria de la gent,  la certesa de l’heliocentrisme .

Aquest científic, però davant la temença de rebre el càstig de la Inquisició, va decidir no publicar aquesta important obra fins a la seva mort als 54 anys , causada per una pulmonia.

Saps el títol d’aquesta obra ?

No hi ha comentaris

Resposta al misteri silenciós

L’any 1972, és va estrenar la pel·lícula “Silent Running”  , Naus Silencioses.

joan-baez.jpg

A Espanya, es va estrenar amb el nom de “Naves Misteriosas”.

La humanitat , ha fet desaparèixer la majoria de formes de vida tan animal, com vegetal de la Terra. Per aquest motiu, construeixen uns transportadors de vida per mantenir-la a l’espai i poder-la tornar a la Terra, quan sigui possible.

La banda original de la pel·lícula conte dues cançons de Joan Baez, “Silent Running”, i “Rejoice in the Sun”. Aquesta última cançó, és la que preguntàvem i formava part del misteri.

joan_baez_1963_crop.jpg

No hi ha comentaris

El misteri silenciós

El dia 3 d’abril de 1968, és va estrenar una obra d’art, la pel·lícula 2001 una odissea a l’espai. El guió d’aquesta pel·lícula estava fet per Arthur Charles Clarke, junt amb el seu director, Stanley Kubrik.

106e82d3d4110f1d1575bb5183e46ce11.jpg
Entre moltes, hi ha una seqüència molt especial, on un grapat d’astronautes baixen per una rampa dins del cràter Tycho, situat a la Lluna. Allà mentre observen el monòlit, podem escoltar una música que ens pertorba, composta per Georges Ligety. Busqueu-la i escolteu-la youtube .
31017_6401.jpg

Uns anys més tard, una sonda soviètica va arribar a la Lluna, i ens va portar unes mostres de la seva superfície.
800px-luna_16.jpg

D’aquell mateix any, hi ha una altre pel·lícula de ciència ficció, molt interessant, amb una cançó que té que veure amb el Sol. És molt maca !

En sabeu el seu títol ?

No hi ha comentaris

Resposta al misteri de Theophilus

James Hall Nasmyth, va néixer a Edimburg el dia 19 d’agost de 1808. Enginyer, inventor i artista !

Com a conseqüència dels seus èxits empresarials, és va poder jubilar als 48 anys. De manera que poder dedicar el seu temps lliure a diferents aficions, entre elles l’astronomia.

Això el va portar a construir un valuós telescopi de 20 polzades. Inventant un nou sistema òptic/mecànic, anomenat “telescopi Nasmyth“. Amb aquest potent telescopi, va realizar diferents observacions de la Lluna.

telescopi-nasmyth1.jpg

Conjuntament amb James Carperter, astrònom del Royal Observatory de Greenwich, va escriute el llibre “The Moon: Considered as Planet, a Word, and Satellite”, publicat en una primera edició l’any 1874.

El llibre conté un seguit de “fotografíes” de la Lluna, amb una precisió i resolución , que en aquell moment no estaba a l’abast dels telescopis, i sobretot de les plaques fotogràfiques de vidre , que s’utilitzaven en aquella época.

Per aquest motiu, Nasmyth gràcies a la seva perícia alhora de dibuixar, va construir unes repliques quasi bé perfectes de diferents regions de la Lluna amb guix.

maqueta-nasmyth1.jpg

Aquestes maquetes, estaven fetes a escala i amb una llum artificial que simulés la llum del Sol en la mateixa posición, va poder fer unes fotografíes de la Lluna, com si realment ho hagués fet amb un telescopi i una càmera fotográfica.

En aquesta imatge podeu observar la maqueta de guix de la regió dels Apenins lunars i el cràter Archemedes.

maqueta-nasmyth3.jpg

Aquí podeu veure la fotogràfia que gràcies al joc de llums, Nasmyth va fotografiar per mostrar com és veu amb telescopi.

nasmyth22.jpg

Si voleu més informació:

https://archive.org/details/moonconsideredas00nasmiala/page/n10/mode/2up

http://web.mit.edu/redingtn/www/netadv/SP20141020.html

https://www.gutenberg.org/files/56305/56305-h/56305-h.htm

No hi ha comentaris

El misteri de Theophilus

John William Draper , un gran científic, que tot i que va néixer a Anglaterra, va viure la major part de la seva vida a Estats Units. Se l’hi reconeix la primera fotografía de la Lluna feta amb telescopi, durant el mes de març de 1840.

john_w_draper-the_first_moon_photograph_1840.jpg

Tot i que no es té registre, és creu que va ser Louis Daguerre, que mitjançant el procés del daguerrotip, va fer una fotografía de la Lluna el dia 2 de gener de 1839. Malauradament, el més de març d’aquell mateix any, tot el seu laboratori es va cremar, i amb ell la major part de fotografíes.

Aquelles primeres imatges de la Lluna, degut a la poca sensibilitat de les plaques de vidre que utilitzaven, calia donar molts minuts d’exposició perquè sortís amb un mínim de detall. Això limitava evidentment la resolució i el constrast de les imatges de la Lluna.

Lentament els telescopis milloraven la seva qualitat òptica i els procesos químics milloraven la resolución de les imatges que es podien enregistrar.

Un dels millors fotògrafs d’aquella época, va ser Warren de la Rue, un químic angles que va perfeccionar la fotografía. En podem observar una fotografía feta l’any 1856.

warren-de-la-rue-1856.jpg

Fins llavors, les millors imatges de la Lluna, les podien trobar entres altres, en el famós Mappa Selenographica, publicat entre els anys 1834 i 1836, pels astrònoms alemanys, Wilhelm Beer i Johan Heirich von Mädler.

mappa_selenographica_iv.jpg

Va haver, però un llibre publicat l’any 1874, on es podien observar unes imatges de la Lluna, que fins llavors ningú havia observat amb tan de detall.

El llibre estave ple de fotografíes, NO DE DIBUXOS, amb uns detalls extraordinaris. L’autor d’aquest llibre, era un enginyer i inventor escocès.

Entre altres, podien observar en un detall exquisit, el cràter Theophilus.

lluna1.jpg

Un cràter situat a la Lluna, amb uns 98 quilòmetres de diàmetre, té una muntanya central d’uns 1.400 metres d’alçada.

Tothom és preguntava, com havia aconseguit aquesta extraordinària fotografía, tenint en compte els rudimentaris mitjants fotogràfics d’aquella época.

VOSALTRES  HO  SABEU  ?

SI VOLEU, ENS PODEU RESPONDRE. EN UNS DIES DONAREM LA RESPOSTA

No hi ha comentaris

Observa els cels des de la Terra, amb les millors webcams d’observatoris astronòmics

Són dies complexos , ens hem de quedar a casa. Per poder passar una bona estona entretinguts, podem fer un recorregut per diferents càmeres webcam , per poder observar els cels d’arreu del món.

Cal tenir present que si volem veure un cel nocturn, haurem de calcular les diferents hores en relació als fusos horaris.

Pot ser un bon exercici pels joves i més grans de calcular l’hora de la regió on estem observant , en relació a l’hora de casa nostra.

Us adjuntem un primer recull d’adreces molt interessants:

Webcam European Southerm Observatory (ESO)

https://www.eso.org/public/outreach/webcams/

Webcams observatoris astronòmics de La Palma (Canàries)

https://apalmet.es/webcams/lapalma


Webcam Pic du Midi

https://picdumidi.com/es/en-directo/camara-web


Webcam observatoris Mauna Kea (Hawaii)

http://mkwc.ifa.hawaii.edu/current/cams/index.cgi?mode=multi


Webcams  allskycam.com  (diferents observatoris astronòmics del món)

http://www.allskycam.com/


Webcam Observatori Cal Maciarol/Montsec

http://www.oacmm.sigmascorpii.com/allsky.html


Webcam South Pole Station

https://www.usap.gov/videoclipsandmaps/spwebcam.cfm


Webcam Cap Nord

http://nordkapp.kystnor.no/

https://www.webcamgalore.com/webcam/Norway/North-Cape/13132.html


preset_2.jpg

 

No hi ha comentaris

La música de William Herschel

Friedrich Wilhelm Herschel, va néixer el 15 de noviembre de 1738, a la ciutat de Hannover, en aquell moment dins del Sacre Imperi romanogermànic. Als 19 anys va decidir anar a viure a Anglaterra, on va aprendre anglès i va canviar el seu nom pel de Frederick William Herschel.

800px-william_herschel01.jpg

A partir de l’any 1773, va començar a construir telescopis i juntament amb la seva germana Caroline Herschel, van començar a observar el cel.

L’any 1781, va descubrir el planeta Urà i més tard, l’any 1787, va descubrir dues llunes d’aquest planeta: Titània i Oberó.

L’any 1789 després de dos anys de treball, va completar la construcció d’un gran telescopi reflector de 1,26 metres de diàmetre. Durant prop de 50 anys, va ser el telescopi més gran del món.

Va descubrir més de 800 sistemes d’estrelles dobles o múltiples. L’any 1802, va publicar un catàleg amb 500 noves nebuloses de gas, nebuloses planetàries o cúmuls estel·Lars.

William Herschel, ha estat reconegut per la ciencia, com un dels millors constructors de telescopis, aicí com un dels millors observadors astronòmics de tots els temps.

Ara bé, poc se’l coneix per la seva formació musical. Per aquest motiu , volem aprofitar aquesta ocasió, per recomanr-vos que dediquem algum temps a escoltar alguna de les seves 24 simfonies o concerts.

Us adjuntem alguns enllaços, perquè escoltem la seva magnífica música  i alhora puguem rellegir la seva brillant biografia i endinsar-nos en aquella meravellosa historia de descobriments que ell i la seva germana Caroline, van fer fa més de dos-cents anys.

https://www.youtube.com/watch?v=3mV-ZSzgs8Q

https://www.youtube.com/watch?v=tLaLE0sHUes

https://www.youtube.com/watch?v=7BehLlyqYk8

william_herschel_-_symphony_no_15_-_british_library_add_ms_49626_f25r.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç, o aquest

No hi ha comentaris

El telescopi Gemini Sud, enregistra una delicada nebulosa planetària

La darrera imatge de l’Observatori Internacional Gemini, ens mostra una sorprenent nebulosa planetària, anomenada CVMP 1. Aquest, és un objecte resultat de la mort d’una estrella gegant i, que ens mostra un gloriós espectacle astronòmic, que será de curta durada, considerant la temporalitat astronómica.

A mesura que l’estrella progenitora d’aquesta nebulosa planetària, es vagi refredant lentament, aquest objecte celeste s’esvairà d’aquí alguns milers d’anys de la nostra visió.

Aquesta bellesa astronómica, és va formar durant el violent final d’una estrella masiva, situada a uns 6.500 anys llum de nosaltres, en la constel·lació de Circinus (el Compàs). CVMP 1, és una nebulosa planetària, que va sorgir de les restes d’una vella estrella gegant vermella, poc després d’esclatar i expulsar les seves capes exteriors, com a conseqüència d’un potent vent estel·lar.

A mesura que les restes estel·lars s’expandeixen  cap enfora, el nucli extremadament calent de l’estrella progenitora, va començar a escalfar els gasos que finalment començarien a fer brillar la mateixa nebulosa.

Les nebuloses planetàries com CVMP 1, están formades només per cert tipus d’estrelles, aquelles amb unes masses compresses entre 0,8 i 8 vegades la del nostre Sol. Les estrelles menys massives, és converteixen lentament en romanents en forma de nanes blanques al final de la seva vida, mentre que les més massives, acaben les seves vides amb grans explosions conegudes com a supernoves.

oir2006a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Una capa del pastís del casquet polar de Mart

El casquet de gel marcià, és com un pastís, on cada capa explica una historia del planeta. En aquest cas, la historia, és un canvi climàtic de Mart.

En aquesta imatge, observem una secció dels dipòsits de diferents capes del pol nord (NPLD). Com una deliciosa rodanxa de tiramisú en capes, el NPLD, està format en part de gel d’aigua i partícules de pols que s’apilen unes sobre d’altres. No obstant això, en comptes de fer un gel semblant als pols terrestres, les capes es mantene amb les gelades estacionals de ciòxid de carboni. Ho podem observar en gelades persistents, adherides a una d’aquestes capes.

Les prestacions d’alta resolución i color de la càmera HiRISE, ens proporcionen detalls respecte a les variacions d’aquestes capes. Els científics, també utilitzen dades de radar, que ens mostren que tenen continuïtat en la superficie del planeta. Durant la seva formació, aquestes complexes capes, poden encapsular petites bosses d’aire de la seva atmosfera que, si poguéssim prende mostres, servirien per estudiar i comprendre millor els antics procesos climàtics.

La imatge que observem té una escala de 25 centímetros per píxel. Tot i que la imatge original és de 31,9 centímetros per píxel. Els objectes que poden observar , tenen una grandària d’uns 96 centímetros. El nord està amunt.

pia23740.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Color a l’aire

L’Observatori Paranal de l’ESO, és un lloc d’investigació líder al món, que gaudeix dels cels més foscos de la Terra. Està situat dins del desert Xilè d’Atacama, lluny de la contaminació lumínica, associada a l’activitat humana.

Paradoxalment, és aquesta extrema foscor, la que permet que el cel s’il·lumini amb aquesta gamma de colors.

La sorprenent llum radiant, visible en aquest cel, és un fenomen anomenat “airglow”, el qual dona una aparença mágica, al ja impressionant cel nocturn. Com indica el seu nom, l’airglow és una intensa brillantor de l’atmosfera, creat en mesura pels àtoms i molècules de l’atmosfera, que és combinen i emeten radiació. Només és visible en regions on el cel és prou fosc, perquè les llums artificials no l’enlluernin.

Aquesta imatge és va enregistrar en la regió del VISTA, un telescopi de recerca que treballa en llum visible i infraroja. El rastre de llums grogues i clares, indiquen la situación del Cerro Paranal, la muntanya situada en el centre de la imatge, on hi ha el Very Large Telescope (VLT), el qual el podem veure en la part superior.

La brillant banda d’estels que forma la nostra familiar galaxia, la Via Làctia, sembla arquejar-se per damunt de la muntanya, absorbint part d’aquest colors atmosfèrics.

potw2007a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »