L’any 1884 Edward Emerson Barnard, va descobrir una galàxia irregular amb el número 6822 del catàleg NGC.

L’any 1925, Edwin Hubble va estudiar aquesta galàxia i va identificar 15 estrelles variables, 11 de les quals eren variables cefeides. Aquesta recerca va determinar que la distància a aquest nombrós grup d’estrelles, era de 214 kiloparsecs o 698.000 anys llum.

Aquest va ser el primer sistema estel·lar que és va poder determinar la seva distància,  situat més enllà dels núvols de Magalhaes, és a dir més enllà del veïnat de la Via Làctia.

El dia 20 de maig de 1990, el Telescopi Espacial Hubble, ens enviava la primera imatge enregistrada a l’espai.

Durant trenta anys, aquest telescopi ha enviat centenars de milers de dades, que han ajudat als astrònoms a conèixer millor l’univers, alhora que han fet multitud de descobriments.

El nom del telescopi, fa honor al gran astrònom americà Edwin Hubble. Entre altres descobriments va demostrar l’expansió de l’univers, gràcies a l’observació del desplaçament cap el vermell de la llum de les galàxies.

Edwin Hubble, està considerat com el pare de la cosmología.

Hubble va determinar per primera vegada la distancia d’una galaxia forat del veïnat de la Via Làctia.

Sabeu el nom d’aquesta galàxia ?

Un equip d’astrònoms de l’Observatori Europeu Austral (ESO) i d’altres institucions científiques, han descobert un forat negre a només 1.000 anys llum de la Terra. Aquest forat negre, és el més proper al nostre Sistema Solar, que s’ha detectat fins ara i forma part d’un sistema estel·lar triple que és pot observar a simple vista.

L’equip de recerca va trobar les evidències d’aquesta presencia rastrejant dues estrelles que acompanyen al forat negre amb el telescpi MPG/ESO de 2,2 metres, instal·lat a l’Observatori de La Silla a Xile. Els científics comenten que aquest sistema podría ser la punta d’un iceberg, i que en un futur proper, podrien descobrir-se molts més forats negres similars a aquest.

En un principi, l’equip de recerca estaba estudiant el sistema estel·lar, anomenat HR 6819, en relació a un estudi de sistemes estel·lars dobles. Aquest sistema estel·lar, està situat en la constel·lació austral de Telescopium.

Els observadors varen quedar sorpresos, al descobrir un tercer cos, abans desconegut a HR 6819: un forat negre. Les observacions fetes amb l’espectrògraf FEROS, instal·lat en el telescopi, varen mostrar que una de les estrelles visibles orbita al voltant d’un objecte invisible cada 40 dies, mentre que la segona estrella ho fa a una gran distància .

El forat negre ocult a HR 6819, és un de la categoría de massa estel·lar que no interactua violentament en el seu entorn, i per tan , apareix verdaderament negre. Tot i això, l’equip de recerca ha pogut detectar la seva presència i calcular la seva massa, estudiant l’estrella situada més a prop. Segons comenten, “un objecte invisible, amb una massa al voltant de 4 vegades la del nostre Sol”.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Guillaume Le Gentil de la Galaisière, va ser un astrònom francés, que va participar en un projecte internacional per observar el trànsit del planeta Venus per davant del Sol, previst per l’any 1761.

Per aquest motiu, va sortir en vaixell de França l’any 1760 en dirección a l’île de France (actualmente illa de Maurici), en aquell momento va esclatar una guerra entre França i el Regne Unit, el que va provocar que tingués que observar aquest trànsit des del seu vaixell. Degut al moviment del vaixell, no va poder obtener unes mesures rigoroses del trànsit, i va decidir esperar vuit anys per observar el segon trànsit des d’allà mateix.

L’any 1769, va tenir la fatalitat que durant tot el trànsit del planeta Venus per davant del Sol, va estar núvol i tampoc el va poder observar.

Després d’un retorn a França molt accidentat, va descobrir que l’havien declarat legalment mort, la seva dona s’havia tornat a casar i els seus béns havien estat repartits entre els seus hereus.

Per sort, gràcies a la interecessió del rei, va aconseguir refer la seva vida uns anys més tard.

Durant la primera part de la nit, si mirem en direcció Sud, podem observar tres estrelles força brillants: Arcturus, Spica i Denébola.

Les tres estrelles formen l’asterisme del Triangle de Primavera. Cada estrella forma part alhora d’una constel·lació diferent.

Arcturus, és de les tres estrelles la més brillant, així com també de la seva constel·lació , el Bover (Bootes), amb una magnitud de 0,15, de fet és la quarta estrella més brillant del cel nocturn . Es una gegant roja, amb un diàmetre  25 vegades  més gran que el Sol.

Spica, també és la més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) amb una magnitud de 0,92. De les tres estrelles del Triangle, és la que està més lluny de nosaltres, a uns 250 anys llum de nosaltres. Es a dir la llum que veiem ara, va sortir l’any que va néixer Betrhoven (any 1770) .

Denebola, és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Lleó (Leo). La més brillant d’aquesta constel·lació és Regulus. De les tres estrelles del Triangle, Denébola és la més jove, amb una edat aproximada de només 400 milions d’anys.

Des de l’antiguitat, la humanitat ha observat que la natura ens mostraba una certa repetició en molts fenòmens: l’interval entre el dia i la nit, les fases de la Lluna, la durada complerta d’una colta de la Terra al voltant del Sol, etc.

Cada 225 dies, el planeta Venus dona una volta sencera al Sol.

El cometa Halley torna a la Terra, cada 75 anys.

Hi ha però, un esdeveniment previsible certament rar, que succeeix amb un patró de 243 anys.

Observar aquest curiós esdeveniment astronòmic, va provocar fa molt de temps la ruïna económica i familiar d’un astrònom.

En sabeu el seu nom ?

Durant els propers quinze dies, on a primera hora de la nit no tindrem la Lluna que ens enlluerni, podrem observar la constel·lació de l’Ossa Major en la seva major alçada de l’any.

Es a dir, la constel·lació és trobarà en el punt més proper al zenit. Per aquest motiu, només aixecant el cap amunt (aneu en compte amb les cervicals !), podreu observar aquesta coneguda constel·lació.

Popularment també es coneix com el carro gran . Amb una mica d’imaginació podem reconèixer un carro, i amb una mica més observar una ossa.

Si teniu un bon cel i sobretot una bona vista, intenteu observar l’estrella del mig de la seva “cua”. Aquesta estrella s’anomena Mizar , es troba a uns 83 anys llum de nosaltres. Si us fixeu podreu observar al seu costat una segona estrella més dèbil, que s’anomena Alcor . El conjunt Mizar/Alcor, és una estrella doble visual.

Mizar, a la vegada també és una estrella doble, i cada una d’aquestes a la vegada també és doble . Es a dir Mizar , és una estrella quàdruple, tot i que els seus components per separar només es poden observar espectroscòpicament.

Aprofitant el confinament volem proposar-te una nova eina que creiem que és increïble per poder veure altres planetes sense haver-te de treure les sabatilles i sense sortir de casa.

Avui us presentem com poder visitar planetes a través del Google Maps. Si encara no coneixes com fer-ho , només cal que segueixis les nostres instruccions. El que podràs veure és la vista des d’un satèl·lit dels diferents planetes o dels seus satèl·lits que hi ha al Sistema Solar; ha de quedar clar que no sempre tindrem una gran resolució però si que ens permetrà tenir una gran aproximació d’aquest cos celeste.

T’explicarem els passos que has de seguir durant aquest tutorial. Primer has d’entrar al Google Maps i clicar el botó de Satèl·lit i l’alternativa és prèmer l’opció de vistes que tens en el rectangle inferior a la dreta.

Una vegada tens la imatge del satèl·lit, has de treure tot el zoom del mapa. Per fer-ho cal que facis relliscar la rodeta central del ratolí cap avall o clicar el simbol menys (-) situat a la part inferior dreta de la pantalla.

Tot seguit cal que premis el botó per activar. Visualització del globus terraqüi (1) que està situat a la part inferior dreta amb forma d’esfera< , el resultat d'això serà deixar de veure la Terra en un format pla a tenir forma d'esfera. El segon pas es tornar a treure tot  el zoom possible per tal d'allunyar la vista que tenim de la Terra.

Un cop allunyats de la Terra ens començaran a aparèixer a la part esquerra de la pantalla una llista de planetes i cossos celestes que podem visitar. Per fer-ho, només ens cal prémer sobre algun d’ells.

Esperem que aquest nou ús del Google Maps us agradi tant com a nosaltres.