Un telescopi de l’ESO, detecta el forat negre més proper a la Terra

Un equip d’astrònoms de l’Observatori Europeu Austral (ESO) i d’altres institucions científiques, han descobert un forat negre a només 1.000 anys llum de la Terra. Aquest forat negre, és el més proper al nostre Sistema Solar, que s’ha detectat fins ara i forma part d’un sistema estel·lar triple que és pot observar a simple vista.

L’equip de recerca va trobar les evidències d’aquesta presencia rastrejant dues estrelles que acompanyen al forat negre amb el telescpi MPG/ESO de 2,2 metres, instal·lat a l’Observatori de La Silla a Xile. Els científics comenten que aquest sistema podría ser la punta d’un iceberg, i que en un futur proper, podrien descobrir-se molts més forats negres similars a aquest.

En un principi, l’equip de recerca estaba estudiant el sistema estel·lar, anomenat HR 6819, en relació a un estudi de sistemes estel·lars dobles. Aquest sistema estel·lar, està situat en la constel·lació austral de Telescopium.

Els observadors varen quedar sorpresos, al descobrir un tercer cos, abans desconegut a HR 6819: un forat negre. Les observacions fetes amb l’espectrògraf FEROS, instal·lat en el telescopi, varen mostrar que una de les estrelles visibles orbita al voltant d’un objecte invisible cada 40 dies, mentre que la segona estrella ho fa a una gran distància .

El forat negre ocult a HR 6819, és un de la categoría de massa estel·lar que no interactua violentament en el seu entorn, i per tan , apareix verdaderament negre. Tot i això, l’equip de recerca ha pogut detectar la seva presència i calcular la seva massa, estudiant l’estrella situada més a prop. Segons comenten, “un objecte invisible, amb una massa al voltant de 4 vegades la del nostre Sol”.

eso2007a1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Resposta al misteri de l’astrònom arruïnat

Guillaume Le Gentil de la Galaisière, va ser un astrònom francés, que va participar en un projecte internacional per observar el trànsit del planeta Venus per davant del Sol, previst per l’any 1761.

Per aquest motiu, va sortir en vaixell de França l’any 1760 en dirección a l’île de France (actualmente illa de Maurici), en aquell momento va esclatar una guerra entre França i el Regne Unit, el que va provocar que tingués que observar aquest trànsit des del seu vaixell. Degut al moviment del vaixell, no va poder obtener unes mesures rigoroses del trànsit, i va decidir esperar vuit anys per observar el segon trànsit des d’allà mateix.

L’any 1769, va tenir la fatalitat que durant tot el trànsit del planeta Venus per davant del Sol, va estar núvol i tampoc el va poder observar.

Després d’un retorn a França molt accidentat, va descobrir que l’havien declarat legalment mort, la seva dona s’havia tornat a casar i els seus béns havien estat repartits entre els seus hereus.

Per sort, gràcies a la interecessió del rei, va aconseguir refer la seva vida uns anys més tard.

guillaume_le_gentil1.jpg

No hi ha comentaris

El Triangle de Primavera

Durant la primera part de la nit, si mirem en direcció Sud, podem observar tres estrelles força brillants: Arcturus, Spica i Denébola.

Les tres estrelles formen l’asterisme del Triangle de Primavera. Cada estrella forma part alhora d’una constel·lació diferent.

Arcturus, és de les tres estrelles la més brillant, així com també de la seva constel·lació , el Bover (Bootes), amb una magnitud de 0,15, de fet és la quarta estrella més brillant del cel nocturn . Es una gegant roja, amb un diàmetre  25 vegades  més gran que el Sol.

Spica, també és la més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) amb una magnitud de 0,92. De les tres estrelles del Triangle, és la que està més lluny de nosaltres, a uns 250 anys llum de nosaltres. Es a dir la llum que veiem ara, va sortir l’any que va néixer Betrhoven (any 1770) .

Denebola, és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Lleó (Leo). La més brillant d’aquesta constel·lació és Regulus. De les tres estrelles del Triangle, Denébola és la més jove, amb una edat aproximada de només 400 milions d’anys.

ges2nyn6pamkmbyygqy49i-650-80.jpg

No hi ha comentaris

El misteri de l’astrònom arruïnat !

Des de l’antiguitat, la humanitat ha observat que la natura ens mostraba una certa repetició en molts fenòmens: l’interval entre el dia i la nit, les fases de la Lluna, la durada complerta d’una colta de la Terra al voltant del Sol, etc.

Cada 225 dies, el planeta Venus dona una volta sencera al Sol.

El cometa Halley torna a la Terra, cada 75 anys.

Hi ha però, un esdeveniment previsible certament rar, que succeeix amb un patró de 243 anys.

Observar aquest curiós esdeveniment astronòmic, va provocar fa molt de temps la ruïna económica i familiar d’un astrònom.

guillaume-le-gentil1.jpg

En sabeu el seu nom ?

No hi ha comentaris

Observant l’Ossa Major

Durant els propers quinze dies, on a primera hora de la nit no tindrem la Lluna que ens enlluerni, podrem observar la constel·lació de l’Ossa Major en la seva major alçada de l’any.

Es a dir, la constel·lació és trobarà en el punt més proper al zenit. Per aquest motiu, només aixecant el cap amunt (aneu en compte amb les cervicals !), podreu observar aquesta coneguda constel·lació.

Popularment també es coneix com el carro gran . Amb una mica d’imaginació podem reconèixer un carro, i amb una mica més observar una ossa.

Si teniu un bon cel i sobretot una bona vista, intenteu observar l’estrella del mig de la seva “cua”. Aquesta estrella s’anomena Mizar , es troba a uns 83 anys llum de nosaltres. Si us fixeu podreu observar al seu costat una segona estrella més dèbil, que s’anomena Alcor . El conjunt Mizar/Alcor, és una estrella doble visual.

Mizar, a la vegada també és una estrella doble, i cada una d’aquestes a la vegada també és doble . Es a dir Mizar , és una estrella quàdruple, tot i que els seus components per separar només es poden observar espectroscòpicament.

ossa-major1.jpg

No hi ha comentaris

Tutorial del Google Maps per visitar altres planetes

Aprofitant el confinament volem proposar-te una nova eina que creiem que és increïble per poder veure altres planetes sense haver-te de treure les sabatilles i sense sortir de casa.

Avui us presentem com poder visitar planetes a través del Google Maps. Si encara no coneixes com fer-ho , només cal que segueixis les nostres instruccions. El que podràs veure és la vista des d’un satèl·lit dels diferents planetes o dels seus satèl·lits que hi ha al Sistema Solar; ha de quedar clar que no sempre tindrem una gran resolució però si que ens permetrà tenir una gran aproximació d’aquest cos celeste.

T’explicarem els passos que has de seguir durant aquest tutorial. Primer has d’entrar al Google Maps i clicar el botó de Satèl·lit i l’alternativa és prèmer l’opció de vistes que tens en el rectangle inferior a la dreta.

mapa-1.jpg

Una vegada tens la imatge del satèl·lit, has de treure tot el zoom del mapa. Per fer-ho cal que facis relliscar la rodeta central del ratolí cap avall o clicar el simbol menys (-) situat a la part inferior dreta de la pantalla.

mapa21.jpg

Tot seguit cal que premis el botó per activar. Visualització del globus terraqüi (1) que està situat a la part inferior dreta amb forma d’esfera< , el resultat d'això serà deixar de veure la Terra en un format pla a tenir forma d'esfera. El segon pas es tornar a treure tot  el zoom possible per tal d'allunyar la vista que tenim de la Terra.

mapa31.jpg

Un cop allunyats de la Terra ens començaran a aparèixer a la part esquerra de la pantalla una llista de planetes i cossos celestes que podem visitar. Per fer-ho, només ens cal prémer sobre algun d’ells.

mapa41.jpg

Esperem que aquest nou ús del Google Maps us agradi tant com a nosaltres.

No hi ha comentaris

Observem el planeta Venus

D’aquí un parell de setmanes deixarem d’observar el planeta Venus, que durant aquests últimes mesos l’hem pogut veure cada capvespre en direcció Oest.

Si encara no l’heu observat mai, no hi ha cap problema. Ara mateix és l’objecte més brillant , més enllà de la Lluna.

Si teniu un petit telescopi , veureu  que no presenta un disc sencer, si no que a mesura que s’acosta al Sol, augmenta el seu creixent.  En concret el proper dia 6 (us adjuntem una imatge capturada del programari Stellarium), tindrà una fracció il·luminada del 19,5 %.

Si tenim la sort de disposar d’un horitzó Oest el màxim de pla possible, el podrem observar fins el dia 25 de maig, llavors amb una fracció il·luminada de només el  2,9%  . Tot un repte.

Intenteu fer fotografies, utilitzant un bon trípode, i el màxim de zoon que us permeti la càmera fotogràfica.

Després per poder-lo observar, ens haurem d’esperar que passi per darrera el Sol, i fins el 24 de juny, quan l’observarem per l’EST a partir de les 5 del matí.

venus-6-5-20.jpg

No hi ha comentaris

Un telescopi de l’ESO, observa la dansa d’una estrella al voltant d’un forat negre supermassiu, donant la raó a Einstein

Observacions fetes amb el Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, han mostrat per primera vegada, una estrella orbitant un forat negre supermassiu situat en el centre de la Via Làctia, i que és mou tal com va preveure Einstein en la Teoria de la Relativitat.

La seva òrbita té forma de rosetó ( i no d’el·lipsi com preveia la teoria de la gravetat de Newton). Aquest resultat tan esperat, ha estat possible gràcies a les mesures cada vegada més precises, fetes durant 30 anys, el que ha permès als científics desbloquejar els misteris del gegant que tenim en el cor de la nostra galàxia.

La Relativitat General d’Einstein preveu que les òrbites enllaçades d’un objecte al voltant d’un altre no estan tancades, com en la Gravetat Newtoniana, si no que tenen un moviment de precessió cap endavant en el seu pla de moviment.

Aquest famós efecte (observat per primera vegada a l’òrbita del planeta Mercuri al voltant del Sol) , va ser la primera evidència a favor de la Relativitat General. Cent anys després , hem detectat el mateix efecte en el moviment d’una estrella que orbita la compacta font de ràdio “Sagitari A”, situat en el centre de la Via Làctia.

Situat a uns 26.000 anys llum del Sol, Sagitari A, i el dens cúmul d’estrelles que hi ha al seu voltant, proporcionen un laboratori únic, per posar a proba la física en un context de gravetat extrema i inexplorada. Una d’aquestes estrelles, S2, és dirigeix cap el forat negre supermassiu des d’una distància d’uns 20.000 milions de quilòmetres (120 vegades la distància entre el Sol i la Terra), el que la converteix en una de les estrelles més properes que s’han localitzat al voltant d’un gegant massiu.

En un aproximació propera al forat negre , S2 viatja a una velocitat propera al tres per cent de la velocitat de la llum, completant una òrbita cada 16 anys.

En aquesta representació artística, podeu observa les orbites de l’estrella al voltant del forat negre supermassiu.

eso2006a.jpg

Si voleu més informació, podeu premer aquest enllaç. 

No hi ha comentaris

Resposta al misteri del cràter

Josep Comas i Solà, ha estat un dels astrònoms i divulgadors científics més importants del nostre país.

Va ser el primer director de l’Observatori Fabra. L’any 1911 va fundar la Sociedad Astronòmica de España.

josep-comas-i-solas.JPG

Va ser un gran observador d’objectes del Sistema Solar , com els planetes Mart, Júpiter, o Saturn. En concret l’any 1907 observant un dels seus satèl·lits Tità, va observar uns canvis de llum , proposant l’existència d’una atmosfera.  L’any 1944 l’astrònom Kuiper va certifica la seva presència.

Entre altres objectes, va descobrir dos cometes, així com un grapat d’asteroides, entre ells : Barcelona, Gothlandia o Pepita.

L’any 1973, la Unió Astronòmica Internacional, va proposar el seu nom a un cràter d’uns 130 quilòmetres de diàmetre situat en el planeta Mart.

crater-comas-sola.png

No hi ha comentaris

El misteri del cràter

La Mariner 10, va ser la última sonda del programa Mariner. Va sobrevolar els planetes Venus i Mercuri. 

Amb els instruments que portava a bord, la Mariner 10  va fer importants estudis de l’atmosfera de Venus, així com cartografiar quasi bé la meitat del planeta Mercuri.

1_z7bm-ydm9t6jgnkamtqxvw.jpg

Aquell mateix any, la Unió Astronòmica Internacional, va fer alguns canvis en les nomenclatures d’alguns objectes del Sistema Solar.

En concret, va eliminar el nom d’un important astrònom d’un cràter de la Lluna, i a canvi  el va posar en un cràter d’uns 130 quilòmetres de diàmetre situat en el planeta Mart.

usgs-mars-mc-16-memnoniaregion-mola-5.jpg

Sabeu, el nom d’aquest conegut astrònom?


No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »


Moved Permanently

301 Moved Permanently

The document has moved here.

Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80