Les supernoves, són segurament les explosions més espectaculars i violentes de l’Univers. L’any 2006 uns científics estudiant la supernova SN 2006gy varen observar que era 10 vegades més lluminosa que els models estàndard. Els astrònoms sospiten que la causa sigui la nombrosa producció d’antimatèria en el nucli de l’estrella.

Les supernoves es produeixen, quan una estrella s’acosta al final de la seva vida i, els processos nuclears empenyen l’estrella cap enfora, amb més força que la gravetat que manté unida a tota l’estrella; el tipus de supernova, depèn de la massa de l’estrella. En estrelles amb masses entre 95-130 vegades la del Sol, el procés pot produir una supernova “polsant”, que pot arribar en molts casos a repetir la seva explosió fins a set vegades.

La causa de les explosions múltiples, pot ser degut per la producció de partícules d’antimatèria en el nucli, que llavors es recombinen i alliberen grans quantitats d’energia.

Es creu que els mecanismes repetitius de les supernoves, es deuen al fet, que les explosions s’alimenten d’antimatèria en el nucli, aquesta expulsa una gran quantitat de material de l’estrella cap enfora; tanmateix encara roman prou material a prop del nucli, per reencendre l’estrella i començar els processos nuclears una altre vegada. Entre uns centenars de dies o uns quants anys, una altre explosió-supernova patirà el mateix procés, de manera que el material expulsat formarà una espècie de closca prèvia de material al seu voltant.

Aquest procés només succeix amb estrelles de massa entre 95-130 vegades la del Sol, les que estan per sota, sofreixen la típica explosió de supernova, que no és repeteix.

La producció d’antimatèria en el nucli, així com la gran quantitat de llum emesa en les diferents explosions de la SN 2006gy encara són força enigmàtiques.

Una de les candidates properes a nosaltres a ser una supernova polsant, és la famosa Eta Carinae.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.