Observació del cel profund amb el Chandra.

La il·lustració artística de l’esquerra, ens representa una galàxia massiva típica com hauria aparegut quan l’univers només tenia una quarta part de l’edat actual. Aquesta jove galàxia, conté un nucli actiu (AGN) o quàsar, en el seu centre. Part d’aquesta llum que prové del AGN es obscurit pel dens gas i pols del centre galàctic. De fet, la mateixa galàxia està patint un fort creixement, representat per les brillants regions de formació d’estrelles en els braços espirals.

Les observacions del telscopi espacial Spitzer, són extremadament eficaces per tal de detectar els AGNs llunyans, ja que l’absorció de les longituds d’alta energia per la pols i gas, és remeten en longituds d’ona més llargues d’emissió infraroja.

Les emissions infraroges d’aquestes galàxies, excedeixen els nivells de la formació de les pròpies estrelles, tanmateix calien les observacions de raigs X que confirmessin la presència dels AGNs.

La imatge de la dreta, esta capturada per l’Observatori de Raigs X Chandra i, mitjançant un sistema “d’apilonament” d’imatges dèbils, s’aconsegueix un imatge que tingui més informació.

En aquesta imatge, els objectes de raigs X de baixa energia es mostren en color taronja, els d’alta energia en color blau. “L’apilonament” de color blau en el centre, confirmaria la presència en les galàxies joves dels mencionats AGNs.

chandra2.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari