Els oceans antics que potser va tenir el planeta Venus, van tenir prou temps perquè és formés la vida ?. Aquesta resposta podria estar tancada dins d’un mineral molt robust, anomenat tremolita, el qual tindria que ser estudiat en les futures missions robòtiques que arribin a aquest planeta.

La superfície de Venus, avui dia és extremadament seca i prou calenta com per desfer el plom. Però hi han evidències que el planeta en un passat, era molt més fres i humit, molt abans que és produís l’efecte hivernacle.

De fet, aquesta investigació ha suggerit que la formació dels núvols podria haver alentit aquest efecte hivernacle, deixant sobreviure als oceans de Venus, durant uns 2.000 milions d’anys, o més.

“Durant la meitat de la seva vida, Venus podria haver estat un planeta habitable, amb oceans d’aigua líquida”, comenta l’investigador planetari en David Grinspoon.

Si fos així, els impactes de roca expulsada per els impactes d’asteroides, o cometes podrien haver enviat organismes de vida entre la Terra i Venus. “La Terra és podria haver transplantat a Venus i, hauria aterrat la vida a un planeta mullat,…. al contrari, és fins i tot possible que la vida de la Terra vingui de Venus”.

Els antics minerals relacionats amb la presència d’aigua, poden estar encara presents en les pendents de les muntanyes de Venus. Una muntanya de Venus anomenada Maat Mons es veu, en aquesta reconstrucció feta a base d’imatges capturades pel radar de la sonda Magallanes de la NASA.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.