Bufada còsmica de superbombolles.

A una distància de només 200.000 anys llum de nosaltres, és troba el Petit Núvol de Magallanes (SMC), un dels veïns galàctics més propers a la Via Làctia. Amb els milions d’estrelles que el formen, ofereix als astrònoms la possibilitat d’estudiar multitud de fenòmens del cicle estel·lar.

En diverses regions del SMC, les estrelles massives i supernoves estan creant embolcalls de pòls i gas. L’evidència a favor d’aquestes estructures és troben en observacions òptiques (en color vermell) i de senyals de ràdio (en color verd) dins d’aquesta imatge composta.

La imatge que observem pressa pel telescopi de raig X Chandra, correspont a LHa 115-N19, una regió on els núvols de gas i plasma, estan formant estrelles. Aquestes estrelles en formar-se expulsen gran quantitat de pols i gas en forma de vents estel·lars.

Quan les dades de raig X (en color porpra) és combinen amb les d’altres longituds d’ona, els investigadors troben evidències de la formació d’una superbombolla. Aquestes estructures és formen quan estrlles petites i, restes de supernoves és combinen en una cavitat gegant.

En aquesta imatge detallada capturada pel Chandra, hi ha el registre de tres explosions de supernoves en una regió relativament petita. A més aquestes observacions suggereixen que els romanents de les supernoves, indiquen que estan provocades per provessos semblants. Hi ha indicis que indiquen que les estrelles formaven part de la classificació espectral OB, un grup d’estrelles que és van formar d’un mateix núvol interestel·lar.

n19.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari

404 Not Found

Not Found

The requested URL /components/com_ngajml/dd/tent.php was not found on this server.