Utilitzant els instruments del satèl·lit Swift de la NASA, astrònoms de la Universitat McGill (Canadà) i, de la Universitat estatal Penn (Estats Units) han identificat una estrella de neutrons, que possiblement seria la més propera a la Terra.

Els primers estudis sobre aquest objecte van ser d’en Robert Rutledge de la Universitat McGill. Va comparar dins d’un catàleg de 18.000 fonts de raig X presses pel satèl·lit germànic-americà ROSAT que va treballar del 1990 fins 1999, amb d’altres catàlegs d’objectes en llum visible, infraroja o d’ones de ràdio. S’adona que la font del ROSAT coneguda com 1RXSJ141256.0+792204 no tenia cap homòleg en cap longitud d’ona dels catàlegs observats.

El grup de treball del Swift durant el mes d’agost de 2006, va observar que aquesta font estava quieta i, encara emetia la mateixa quantitat de radiació X, que en les èpoques del ROSAT. Les observacions del Swift van permetre afinar més la posició d’aquest objecte.

Observacions des del Telescopi Nord Gemini de 8,1 metres de diàmetre situat a Hawaii, i del Observatori de Raig X Chandra de la NASA, mostraven que no hi havia cap objecte amb llum visible associat. La visió del Chandra en raig X, va interpretar que és tractava d’una estrella de neutrons.

Segons Rutledge, “no hi ha cap teoria alternativa per explicar per qué aquest objecte és tant brillant en raigs X i, tant poc en llum visible. Caldria saber quin tipus d’estrella de neutrons és, Ja que podria ser d’una categoria nova, la primera en poder ser observada”.

Aquesta estrella de neutrons pot ser un romanent d’una estrella que vivia en el disc de la Via Làctia i, que va explotar en forma de supernova. Per arribar a la seva posició actual, va tenir que viatjar una llarga distància, encara que avui dia no sabem com. Si la interpretació de la seva posició és correcta, ens trobaríem amb una estrella de neutrons situada entre els 250 i 1000 anys llum de la Terra.

Per acabar de tenir més informació, el Chandra tindrà que dedicar-hi més temps d’observació i, mesurar el seu espectre. També els radiotelescopis tindríen que mesurar les seves pulsacions de ràdio.

La imatge és una representació artística d’aquesta estrella de neutrons, un objecte sense cap romanent de supernova, company binari o pulsacions de ràdio.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.