Perquè les supernoves tipus Ia són tan extremadament lluminoses i semblants unes de les altres ?. Aquests esdeveniments que s’han utilitzat com a referència cosmològica per determinar l’expansió del Univers.

Tot i que el coneixent de la natura d’aquestes explosives estrelles és prou ampli , encara que queden moltes preguntes per respondre.

Els models més ampliament  acceptats de supernoves tipus Ia, és la d’una pre-explosió d’una estrella nana blanca orbitant al voltant d’una altre . A causa d’aquesta interacció i l’atracció prodüida per l’objecte més compacte, l’estrella companya va perden massa continuament, alimentant la nana blanca. Quan la nana blanca excedeix el seu valor crític, explota.

Un equip d’astrònoms ha estudiat amb detall SN 2006X, una supernova del tipus Ia, una estrella situada a uns 70 milions d’anys llum de  nosaltres, dins  de  la  galàxia  espiral  M-100.

Les observacions efectuades amb el Ultraviolet and Visual Echelle Spectrograph (UVES), instal·lat en el telescopi de l’ESO de 8,2 metres de diàmetre; també amb el telescopi Keck de Hawaii, el radio-telescopi NRAO del Very Array, i finalment les imatges òptiques del Telescopi Espacial Hubble.

Segons comenta en Ferdinando Patat, autor d’aquest treball “Cap supernova del tipus Ia, s’havia observat fins ara amb aquest nivell de detall i durant tan de temps (més de quatre mesos).

Els descobriments més interessants fan referència a l’absorció del material que ha expulsat l’estrella companya. Els canvis de material interestel·lar no s’havien observat mai fins ara i demostren els efectes que pot tenir una explosió d’una supernova, sobre la seva regió més propera.

Els astrònoms dedueixen l’existència d’unes quantes “closques gasoses”, que son en realitat material expulsat pel vent estel·lar de l’estrella gegant.

“El material que hem descobert, és probablement una sèrie de closques que tenen un radi aproximadat de 0,05 anys llum, aproximadament 3.000 vegades la distància entre la Terra i el Sol”, ens comenta Patat, el qual segueix comentant que, “El material s’està movent amb unba velocitat d’uns 50 quilòmetres per segon, indican d’aquesta manera que el material s’hauria expulsat 50 anys abans de la mateixa explosió”.

Per més informació, polseu aquest enllaç.