Quan les estrelles estan al voltant de 8 vegades la massa del Sol, acaben les seves vides en una espectacular  explosió anomenada supernova. Els estrats exteriors de l’estrella surten cap enfora a l’espai a velocitats de centenars de milers de quilòmetres per hora, allunyant-se d’una regió plena de runa de pols i gas.

On abans hi havia una estrella densa, trobem un petit objecte increïblement dens anomenat estrella de neutrons. En un espai d’uns 15 quilòmetres de diàmetre, poden haver els neutrons equivalents a la massa sencera del Sol.

Una imatge de raigs X, ens mostra el romanent d’una explosió succeïda 2.000 anys enrere, coneguda com RCW 103, aquesta explosió va succeir a uns 10.000 anys llum de distància de la Terra.

En la imatge del Chandra, els colors vermell, verd i blau corresponen a les intensitats baixa, mitja i alta de la radiació de raigs X. En el centre, el punt brillant de color blau correspon probablement a l’estrella de neutrons responsable de la nebulosa.

Els científics estan una mica confusos degut a la variabilitat de les emissions de raigs X durant l’últim període d’anys. Les evidències del Chandra indiquen que l’estrella de neutrons pot estar girant sobre el seu eix un cop cada 6,7 hores, confirmant d’aquesta manera les dades que ja havia indicat el Telescopi Newton XMM. Aquests resultats indiquen unes velocitats de rotació certament lentes, degut a l’edat de la mateixa estrella. Una possible solució a aquest enigma, seria que l’estrella progenitora de RCW 103, no hagués explotat solitàriament, i que una estrella de menor massa estigués orbitant al seu voltant, i degut a la poca massa d’aquesta, no fos visible amb els telescopis actuals.

Si voleu més informació, polseu aquest enllaç.