L’estrella és troba en les últimes etapes de la seva vida, tots els indicis indiquen que certament podríem tenir la “sort” d’observar una explosió d’una supernova en la nostra galàxia. Quan Eta Carinae exploti (això pot passar avui o d’aqui a 100.000 anys) podrem gaudir d’uns espectaculars focs artificials, amb una brillantor que podrà igualar la llum de la Lluna Plena. El seu destí ha estat presagiat per la descoberta recent de SN2006gy, una supernova en una galàxia propera a la nostra, el comportament previ d’aquesta supernova suggereix que Eta Carinae pot explotar en qualsevol moment.

SN2006gy i Eta Carinae, estan en la franja on la seva massa que oscil·len entre les 100 i 150 vegades la del Sol. Amb aquestes masses és troben en un punt d’equilibri inestable on la gravetat de l’estrella és gairebé la mateixa que la pressió exterior de la radiació generada des del seu nucli. Això significa que l’estrella pot tenir lleugeres pertorbacions on s’expulsarien enormes quantitats de matèria des de la seva superfície. Durant els anys 1840 Eta Carinae va patir una erupció massiva que va expulsar l’equivalent a 10 vegades la massa del Sol, durant un breu temps va ser el segon objecte més brillant del cel. Aquesta erupció hauria provocat la fi de qualsevol altre estrella, però aquest no va ser el seu cas.

La última imatge d’aquesta estrella,  composta per l’Observatori de Raig X Chandra i el Telescopi Espacial Hubble, ens mostra els romanents d’aquell esdeveniment titànic. Les regions blaves mostren l’emissió òptica recent, detectada pel Hubble, des de la pols i el gas llançat des de l’estrella. Podem observar la closca bipolar que s’envolta d’un núvol desigual de material més dèbil, també podem observar un curiós “jet” que surt de l’estrella cap l’esquerra.

Per més informació, polseu aquest enllaç. També podeu consultar la noticia publicada en aquesta web el dia 11 de maig de 2007.