Observacions fetes amb el Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, han mostrat per primera vegada, una estrella orbitant un forat negre supermassiu situat en el centre de la Via Làctia, i que és mou tal com va preveure Einstein en la Teoria de la Relativitat.

La seva òrbita té forma de rosetó ( i no d’el·lipsi com preveia la teoria de la gravetat de Newton). Aquest resultat tan esperat, ha estat possible gràcies a les mesures cada vegada més precises, fetes durant 30 anys, el que ha permès als científics desbloquejar els misteris del gegant que tenim en el cor de la nostra galàxia.

La Relativitat General d’Einstein preveu que les òrbites enllaçades d’un objecte al voltant d’un altre no estan tancades, com en la Gravetat Newtoniana, si no que tenen un moviment de precessió cap endavant en el seu pla de moviment.

Aquest famós efecte (observat per primera vegada a l’òrbita del planeta Mercuri al voltant del Sol) , va ser la primera evidència a favor de la Relativitat General. Cent anys després , hem detectat el mateix efecte en el moviment d’una estrella que orbita la compacta font de ràdio “Sagitari A”, situat en el centre de la Via Làctia.

Situat a uns 26.000 anys llum del Sol, Sagitari A, i el dens cúmul d’estrelles que hi ha al seu voltant, proporcionen un laboratori únic, per posar a proba la física en un context de gravetat extrema i inexplorada. Una d’aquestes estrelles, S2, és dirigeix cap el forat negre supermassiu des d’una distància d’uns 20.000 milions de quilòmetres (120 vegades la distància entre el Sol i la Terra), el que la converteix en una de les estrelles més properes que s’han localitzat al voltant d’un gegant massiu.

En un aproximació propera al forat negre , S2 viatja a una velocitat propera al tres per cent de la velocitat de la llum, completant una òrbita cada 16 anys.

En aquesta representació artística, podeu observa les orbites de l’estrella al voltant del forat negre supermassiu.

Si voleu més informació, podeu premer aquest enllaç.