Noves observacions del Very Large Telescope (VLT) de l’ESO a Xile, han mostrat l’existència de les alineacions més grans observades fins ara a l’univers. Un equip europeu de recerca ha descobert que els eixos de rotació dels forats negres supermassius centrals, en una mostra de quàsars, están paral·lels entre si a distàncies de milers de milions d’anys llum. L’equip també a resolt que els eixos de rotació d’aquests quàsars tendeixen a alinear-se amb grans estructures de la xarxa cósmica on resideixen.

Els quàsars són galàxies amb forats negres supermassius, molt actius en els seus centres. Aquests forats negres están envoltats per discos de material extremadament calent que gira , pel que sovint expulsen part d’aquest material en forma de “jets” al llarg del seu eix de rotació. Els quàsars poden brillar més que totes les estrelles juntes de la mateixa galàxia.

L’equip encapçalat per Damien Hutsemèkers, membre de la Universitat de Lieja (Bélgica), va utilizar l’instrument FORS instal·lat en el VLT, per estudiar 93 quàsars que es coneixia que formaven part de cúmuls repartits al llarg de milers de milions d’anys llum, en un moment on l’univers tenia al voltant d’un terç de la seva edat actual.

“La primera cosa estranya que varem percebre, va ser que alguns eixos de rotació dels quàsars s’alineaven uns respecte a altres, a pesar d’estar separats per milers de milions d’anys llum”, ha comentat en Hutsemékers.

L’equip va anar més enllà i va estudiar si els eixos de rotació estaven vinculats, no només als demés, si no que també a l’estructura de l’univers a gran escala en aquell moment.

Quan els astrònoms observen la distribució de les galàxies a gran escala de milers de milions d’anys llum, observen que no están repartides uniformement. Formen una xarxa cósmica de filaments i cúmuls al voltant d’espais vuits on hi ha poques galàxies. Aquesta intrigant i bonica composició del material es coneix com, estructura a gran escala de l’univers.

Els nous resultats del VLT, indiquen que els eixos de rotació dels quàsars tendeixen a estar paral·lels a les estructures a gran escala on es troben. Així que, si els quàsars están en un filament llarg, els forats negres centrals apunten al llarg del mateix filament. Els investigadors estimen que la probabilitat de que aquestes alineacions siguin simplement fruït de la casualitat, és de menys de l’1%.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.