L’instrument HARPS, que està situat a l’Observatori de La Silla  a Xile, s’ha utilitzat per fer el cens més complert fins ara, de cometes situats al voltant d’una altre estrella. Un equip d’astrònoms francesos, ha estudiat quasi 500 cometes individuals orbitant l’estrella Beta Pictoris i ha descobert que pertanyen a dues famílies diferents d’exocometes: excometes vells que han passat nombroses vegades a prop de l’estrella i exocometes més joves que, probablement , provenien d’un recent trencament d’un o més objectes de major grandària.

Beta Pictoris, és una jove estrella situada a uns 63 anys llum de la Terra. Té només uns 20 milions d’anys i està envoltada per un enorme disc de material, un jove sistema planetari molt actiu on es produeix gas i pols a partir de l’evaporació de cometes i col·lisions d’asteroides.

Flavien Kiefer, principal responsable  d’aquesta recerca, ens comenta, “Beta Pictoris és un interessantíssim objecte d’estudi!. Les detallades observacions dels seus exocometes ens proporcionen pistes per ajudar-nos a comprendre els processos que tenen que tenen lloc en aquest lloc en aquest tipus de jove sistema planetari”, Durant quasi bé 30 anys, els astrònoms han observat subtils canvis de llum que provenien de Beta Pictoris, assumint que aquests canvis es devien al pas de cometes davant de la propia estrella. Els cometes són cossos petits, de pocs quilòmetres de grandària, però amb molt de gel, que s’evapora quan s’acosta a la seva estrella, produint enormes cues de gas i pols que poden absorbir una part de la llum que passa a a través d’elles. La tènue llum dels exocometes es quasi bé imperceptible, fonent-se amb la brillant llum de la mateixa estrella, de manera que no els podem observar directament des de la Terra.

Per estudiar els exocometes de Beta Pictoris, l’equip de recerca ha analitzat més de 1.000 observacions obtingudes entre els anys 2003 i 2011, amb l’instrument HARPS, instal·lat en el telescopi ESO de 3,6 metres de diàmetre.

Els investigadors van seleccionar una mostra de 493 exocometes diferents. Alguns exocometes es van observar varies vegades durant algunes hores. Després d’un anàlisi precís, és van obtenir mesures de velocitat i la grandària dels núvols de gas. També es va poder deduir algunes de les propietats orbitals de cadascun d’aquests cometes, com són la seva forma , orientació i  distancia a l’estrella.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.