ALMA ens demostra els violents orígens de les galàxies de disc.

Durant dècades, els científics havien cregut que les fusions de les galàxies acostumaven a formar galàxies el·líptiques. Ara, per primera vegada, utilitzant l’ALMA, així com d’altres radiotelescopis, els investigadors han observar evidències directes, on la fusió de galàxies pot formar galàxies de disc i que aquest resultat , és en realitat molt comú. Aquest sorprenent descobriment, podría explicar per què hi ha tantes galàxies espirals com la nostra Via Làctia a l’univers.

Un equip internacionals de recerca, dirigit per Junko Ueda, investigador de la Japan Society for the Promotion of Science, ha fet el sorprenent descobriment en observar que la majoria de les col·lisions de galàxies situades en un univers proper ( a una distancia entre 40 i 600 milions d’anys llum de nosaltres), formen galàxies de disc. Les galàxies de disc, incloent-t’hi les espirals com la Via Làctia o les lenticulars, és defineixen per regions en forma de rosca formades per pols i gas i alhora són diferents de la categoría de les galàxies el·líptiques.

Durant algún temps, va ser àmpliament acceptada que la fusió de galàxies de disc acabava formant galàxies en forma el·líptica. Mentre tenen lloc aquestes violentes interaccions, les galàxies no tan sols guanyen massa a mesura que és fusionen, si no que també canvien la seva estructura a través del temps còsmic i per tan canvien de categoría durant aquest procés.

Simulacions fetes per ordinadors, durant la década de 1970, varen preveure que les fusions entre dues galàxies de disc semblants, donarien pas a una galaxia el·líptica, les simulacions preveien que la majoria de les galàxies actuals serien el·líptiques, el que contrasta amb les observacions, que confirmen que el 70% de les galàxies són de disc. De totes maneres, les simulacions més recents suggereixen que les col·lisions també podrien formar galàxies de disc.

En la imatge podem observar 30 fusions de galàxies. Els contorns de les galàxies individuals, indiquen la dispersió del monòxid de carboni, mentre que el color representa el moviment del gas. El gas que s’allunya de nosaltres apareix en color vermell, mentre que el color blau ens indica el que s’acosta. Els contorns, junt amb la transició del vermell al blau, indiquen un disc gasós que està girant respecte al  centre  de la galaxia.

eso1429a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari