WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-28 17:12:16' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Un cúmul estel·lar que no és el que sembla.

Aquesta nova imatge obtinguda amb el telescoi de rastreig VST, instal·lat a l’Observatori Paranal de l’ESO, al nord de Xile, ens mostra una gran col·lecció d’estrelles, en el cúmul globular Messier 54. Es tracta d’un grup semblant a altres cúmuls, però aquest té un secret: Messier 54 no pertany a la Via Làctia, si no que forma part d’una petita galaxia satèl·lit, la galaxia nana de Sagitari. Aquesta diferencia ha permès als astrònoms utilizar el Very Large Telescope (VLT) per comprobar si també disposa dels baixos nivells de liti en les estrelles que no pertanyen a la Via Làctia.

La nostra galaxia, la Via Làctia, esta orbitada per més de 150 cúmuls globulars d’estrelles, que són esferes de centenars de milers de velles estrelles, amb una datació que s’acosta a l’època de formació de la galaxia. Un  d’aquests cúmuls, junt amb d’altres de la constel·lació de Sagitari, va ser descobert a finals del segle XVIII, pel caçador de cometes francés Charles Messier i va ser batejar com Messier 54.

Durant més de dos-cents anys després de la seva detecció, és creía que era similar a d’altres cúmuls de la Via Làctia. Però l’any 1994 és va descubrir que en realitat estaba associat a una galaxia separada de nosaltres: la galaxia nana de Sagitari. En realitat és trova a una distancia d’uns 90.000 anys llum de nosaltres, més de tres vegades la distancia que separa la Terra del centre galàctic.

Ara, els astrònoms han volgut provat, en observar Messier 54 amb el VLT, re4soldre un dels grans misteris de l’astronomia moderna: el problema del liti.

La major part d’aquest lleuger element quimic, el liti, és va produir durant el Big Bang, alhora amb l’hidrogen i l’heli, però en quantitats molt menors. Els astrònoms poden calcular amb força precisió la quantitat de liti en un univers primigeni i això pot deduir quan n’hauria d’haver en les estrelles velles. Però els números no coincideixen, hi ha aproximadament tres vegades menys liti en les estrelles, del esperat. A pesar de varies dècades de treball, aquest misteri segueix sense resoldre.

Fins ara només ha estat posible mesurar el liti en estrelles de la Via Làctia. Però un equip d’astrònoms, encapçalat per l’Alessio Mucciarelli, membre de la Universitat de Bolonia, ha utilitzat el VLT per mesurar la quantitat de liti que hi ha a Messier 54. Van trovar que els nivells, són similars als de la Via Làctia. Així que, independentment de quina sigui la causa d’aquesta absència de liti, sembla ser que no es exclusiva de la Via Làctia.

Aquesta imatge, ha estat generada a partir de les dades del telescopi de rastreig VST, instal·lat a l’Observatori Paranal.

eso1428a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç. 

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari