Telescopis de la NASA, ajuden a descobrir les primeres fases de construcció de galàxies gegants.

Els astrònoms han pogut fer una primera ullada a les primeres etapes de construcción d’una galaxia masiva. La construcción anomenada “Sparky”, és una galaxia que conté el desenvolupament d’un nucli dens, que està cremant amb la llum de milions d’estrelles acabades de néixer i que s’estan formant amb un ritme frenètic. El descobriment ha estat posible gràcies a la combinació de les observacions dels telescopis de la NASA, Spitzer i Hubble i de l’Observatori Espacial Herchel de l’Agencia Espacial Europea, així com del telescopi terrestre W.M. Keck, situat a Hawaii.

Com que la jove galaxia està tan lluny, la veiem tal com era fa uns 11.000 milions d’anys, només 3.000 milions d’anys després del naixement de l’Univers, en el famós Big Bang. Els astrònoms creuen que la compacta galaxia seguirà creixent possiblement, convertint-se en una galaxia el·líptica gegant, amb velles estrelles viatjant a l’exterior i un nucli compacte.

“Realment no havíem vist un procés de formació que pogués crear una estructura tan densa”, ha comentat l’Erica Nelson, membre de la Universitat de Yale i responsable d’aquesta recerca. “Tenim la sospita que aquest procés de formació del nucli, és un fenomen exclusiu dels inicis de l’univers, ja que l’observem en un univers primerenc, que en el seu conjunt era molt més compacte. Avui dia, l’univers és més difús, de manera que no podría crear aquest tipus d’objectes tan densos”.

Encara que només té una fracció de la mida de la Via Làctia, la petita galaxia conté gairebé el doble d’estrelles de la nostra galaxia, totes amuntegades en una regió de només 6.000 anys llum de diàmetre. La nostra Via Làctia, és d’uns 100.000 anys llum de grandària. Aquesta galàxia amb prou feines visible, pot ser representavia d’una población molt més gran d’objectes similars, tapats per la pols.

“Són ambients molt extrems”, ha comentat l’Erica Nelson. “Es com un calder medieval forjant estrelles. Hi ha molta turbulencia i tot està bombollejant. Si estiguéssim allà, el cel nocturn seria molt brillant amb joves estrelles, també una gran quantitat de pols, gas i restes d’explosions d’estrelles. Realment fascinant d’observar-ho”.

Més enllà de determinar la grandària de la galaxia amb les imatges del Hubble, l’equip va observar imatges en infraroig llunyà, procedents dels arxius dels telescopis Spitzer i Herchel. L’anàlisi els va permetre determinar amb rapidesa que la jove galaxia estaba produint una gran quantitat d’estrelles, amb una proporció d’unes 300 estrelles per any. En comparació, la nostra Via Làctia, en produeix aproximadament unes 10 estrelles per any.

hs-2014-37-b-print.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari