La vida i mort d’estrelles germanes.

En aquesta nova i sorprenent imatge enregistrada a l’Observatori de La Silla de l’ESO a Xile, ens mostra estrelles que s’ajunten per davant d’uns núvols resplendents i franges de pols. El cúmul estel·lar, conegut com NGC 3293, va ser un senzill núvol de gas i pols fa uns 10 milions d’anys, tot i que va començar a concentrar estrelles i es va convertir en un brillant conjunt que podem observar. Els cúmuls d’aquest tipus, són laboratoris celestes que permeten als astrònoms aprendre més respecte la evolució de les estrelles.

Aquest boni cúmul estel·lar, NGC 3293, està situat a uns 8.000 anys llum de la Terra en la constel·lació de Carina. L’objecte va ser descobert per l’astrònom francés Nicolas Louis de Lacaille l’any 1751, durant la seva estada on ara és Sud-àfrica, utilitzant un petit telescopi amb una obertura de només 12 mil·límetres. És un dels cúmuls més brillants del cel austral i es pot observar fàcilment a simple vista amb una nit prou fosca.

Els cúmuls estel·Lars com NGC 3293 contenen estrelles formades al mateix temps i a la mateixa distancia de la Terra, a partir del mateix núvol de gas i pols, el que proporciona una mateixa composició química. Com a resultat, els cúmuls d’aquests tipus són ideals per posar a prova la teoría de l’evolució estel·lar.

La majoria de les estrelles que observem són extraordinàriament joves, ja que el cúmul no té més de 10 milions d’anys. Són unes estrelles acabades de nèixer a escala cósmica, si es té en comte que el Sol és va formar fa uns 4.000 milions d’anys i tot i això és trova a la meitat de la seva vida. Una gran quantitat d’estrelles joves i brillants de color blau, són comuns en els cúmuls oberts com NGC 3293, o també en el cúmul Kappa Crucis, conegut també com el Joier o NGC 4755.

Observem però una estrella de color taronja en la part inferior dreta del cúmul. Aquesta gran estrella, hauria nascut com la resta d’estrelles més grans i brillants com les seves germanes, però aquesta ha cremat ràpidament el seu combustible. Degut que l’estrella va esgotar el seu combustible en el nucli, la seva dinámica interna va canviar i va començar a expandir-se i alhora a refredar-se. Aquestes gegants vermelles están al final de la seva vida en el que és coneix com a pre-seqüència principal.

eso1422a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari

The requested URL /components/com_ngajml/dd/tent.php was not found on this server.

404 Not Found

Not Found