Models de fusió de la Galàxia de l’Ombrel·la ens mostren una cadena alimentària.

Els científics que treballen en el Telescopi Subaru i l’Observatori W.M. Keck, han estudiat la galaxia de l’Ombrel·la (NGC 4651), una besona de la nostra Via Làctia, per tal d’observar amb precisió la manera que s’està empassant una galàixa més petita. Les seves descobertes ens mostraran nous coneixements respecte al comportament galàctic i que contribuirán a una millor comprensió de l’estructura del nostre univers.

La galaxia de l’Ombrel·la, anomenada així per la seva estructura en forma de paraigües que s’estén des del disc de la mateixa galaxia i que està situada a uns 62 milions d’anys llum de la Terra, en la constel·lació septentrional de Coma Berenices. La seva feble ombrel·la és compon d’un corrent estel·lar, que es creu  és el romanent d’una galaxia més petita que pot estar separada per un intens camp gravitatori de la galaxia més gran i que pot arribar a absorbir completament a la galaxia més petita.

Tot i que normalment les galàxies petites es fonen amb galàxies més gran a tot l’univers, ha estat difícil proporcionar dades tridimensionals de com aquest tipus de concentracions és produeixen, perquè les galàxies esmicolades són molt febles. Les observacions fetes amb el Subaru Prime Focus Camera (Suprime-Cam) i el Keck Observatory Deep Imaging and Multi-Object Spectrograf (DEIMOS), han permès a un equip d’astrònoms, dirigit per Caroline Foster (Observatori Astronòmic d’Austràlia), identificar suficients detalls del paraigua de la galaxia en fusió, com per proporcionar un model específic de com i quan va ocórrer aquell esdeveniment. La Suprime-Cam, ha enregistrat imatges panoràmiques de la galaxia de l’Ombrel·la, mentre que la DEIMOS instal·lada en el telescopi Keck II, va traçar els moviments del flux, que va permetre als científics determinar com està sent destrossada la mateixa galaxia.

A causa que les estrelles d’aquest flux, són extremadament febles, els científics van utilizar la técnica més poderosa per mesurar la velocitat dels objectes més brillants en moviment, juntament amb les estrelles del flux. Aquests brillants “traçadors”, inclouen les estrelles dels cúmuls globulars o  nebuloses planetàries.

fig1ee.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari