Noves molècules al voltant de velles estrelles.

Utilitzant l’observatori espacial Herchel de l’ESA, uns astrònoms han descobert que existeix una molécula vital per la creació d’aigua en les restes de les moribundes estrelles similars al Sol.

Quan les estrelles d’una massa similar al nostre Sol, s’acosten al final de les seves vides, amb el temps es tornen denses nanes blanques. En fer-ho, envíen a l’espai les seves capes exteriors de gas i pols, creant un calidoscopi d’intricats patrons coneguts com nebuloses planetàries.

Aquestes estructures en realitat no  tenen res a veure amb els planetes, però van ser anomenades d’aquesta manera al segle 18, quan l’astrònom William Herchel, les van confondre amb objectes circulars i difusos amb el seu telescopi, pensant que serien planetes similars als del nostre sistema solar.

Mes de dos segles després, les nebuloses planetàries estudiades amb l’homònim de William Herchel, l’observatori espacial Herchel, ens ha mostrat un sorprenent resultat.

Igual que les explosions de les espectaculars supernoves, estrelles molt més massives que el Sol, les estrelles responsables de les nebuloses planetàries, també enriqueixen el medi interestel·lar amb elements dels que neixen noves generacions d’estrelles.

Mentre que les supernoves són capaces de forjar elements molt pesants, les nebuloses planetàries contenen una gran proporció dels “elements de la vida”, més lleugers com el carboni, nitrogen o l’oxigen, generats per la fusió nuclears de l’estrella mare.

Una estrella com el Sol, crema constantment l’hidrogen en el seu nucli durant milers de milions d’anys. Però una vegada el combustible comença a esgotar-se, l’estrella central s’infla convertint-se en una gegant vermella, és torna inestable i expulsa les seves capes exteriors formant una nebulosa planetària.

El nucli de l’estrella amb el temps, es converteix en una nana blanca, enviant una alta radiació ultraviolada al seu entorn.

Aquesta intensa radiació pot destruir molècules , que prèviament haurien estat enviades per l’estrella i que envoltarien els anells de material visible en la perifèria de les nebuloses planetàries.

Aquesta intensa radiació pot restringir la formació de noves molècules en aquestes regions. No obstant això, nous estudis del Herchel, indiquen la presencia d’una molécula vital per la formació d’aigua. La molécula coneguda com OH+, és una combinació de càrrega positiva dels àtoms individuals d’oxigen i hidrogen.

water-building_molecule_in_ring_nebula.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari

Moved Permanently

The document has moved here.

Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80