Les estrelles neixen sovint dins dels cúmuls, gegantins núvols de gas i pols. Uns astrònoms han estudiat dos d’aquests cúmuls estel·Lars, utilitzant l’Observatori de raigs X Chandra de la NASA i altres telescopis infrarojos, que han donat una visió que amb d’altres instruments no podem observar i que ajuden a comprendre millor com són aquestes estructures plenes d’estrelles.

Aquesta imatge composta, ens mostra un d’aquests cúmuls, NGC 2024, que és trova en el centre de l’anomenada Nebulosa de la Flama, situada a uns 1.400 anys llum de la Terra. En aquesta imatge, els raigs X del Chandra els observem en color porpra, mentre que les dades infraroges del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, les veiem en colors vermell, verd i blau.

L’estudi de NGC 2024 i de la Nebulosa d’Orió, una altre regió on es formen moltes estrelles, suggereixen que les estrelles situades a les afores d’aquests cúmuls són molt més antigues que les situades en les regions centrals. Això és diferent de la idea més acceptada de la formació estel·lar, que prediu on neixen les estrelles i que están situades en el centre del núvol col·lapsat de gas i pols, quan hi ha prou densitat.

L’equip d’investigació ha desenvolupat un procés de dues estapes per fer aquest descobriment. En primer lloc, van utilizar dades del Chandra de les brillantors de les estrelles en raigs X , per determinar les seves masses. A continuación, van determinar la brillantor d’aquestes estrelles en llun infraroja amb les dades de l’Spitzer i del telescopi 2MASS. En combiar aquesta información amb  els models teòrics, les edats de les estrelles dels dos cúmuls es van poder determinar.

D’acord amb els nous resultats, les estrelles del centre de NGC 2024 tenen uns 200.000 anys d’edat, mentre que les situades a les afores tenen al voltant de 1,5 milions d’anys. En el cúmul d’Orió, la diferencia d’edat oscil·la entre els 1,2 milions del centre del cúmul, a gairebé 2 milions d’anys, les situades a les  afores.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.