Primera evidència de la inflació còsmica.

Fa gairebé 14.000 milions d’anys, l’univers on vivim va irrompre en la seva existencia en un esdeveniment extraordinari anomenat Big Bang. En la primera fracció del primer segon, l’univers es va expandir d’una manera excepcional, que es va estendre més enllà del punt d’observació dels nostres millors telescopis. Tot això, evidentment és una teoría.

Investigadors del projecte BICEP2, han anunciat la primera evidencia directa d’aquesta inflación cósmica. Les seves dades també representen les primeres imatges de les ones gravitacionals, o ondulacions de l’espai-temps. Aquestes ones s’han descrit com els ”primers tremolors del Big Bang”. Finalment, les dades confirmen una profunda connexió entre la mecánica quàntica i la relativitat general.

La detecció d’aquest señal és una de les fites més importants de la cosmología actual. Una gran quantitat de treball per un enorme grup de recerca que ha dirigit en John Kovac, membre del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics i capdavanter del BICEP2.

Aquests resultats revolucionaris procedeixen d’observacions del telescopi BICEP2, que observa el fons còsmic de micrones, un feble resplendor deixat pel Big Bang. Petites fluctuacions en aquest resplendor proporcionen les pistes respecte les condicions de l’univers primerenc. Per exemple, les petites diferències en la temperatura de l’univers, on hi havia regions amb més densitat, que finalment acabaría en galàxies o cúmuls galàctics.

Atès que el fons còsmic de micrones, és una forma de llum, exhibeix totes les propietats de la llum, incloent la polaritzada. A la Terra, la llum solar es dispersa per l’atmosfera i es polaritza de manera que les ulleres de Sol polaritzades ajuden a reduir l’enlluernament. A l’espai, el fons còsmic de micrones també es dispersa pels àtoms i electrons que alhora el polaritza.

“El nostre equip ha observat un tipus especial de polarització, anomenada “mode B”, que representa un gir o patró “bucle” en les orientacions de polarització de la llum antiga, ha comentat en Jamie Bock, colíder de la recerca.

Les ones gravitacionals comprimeixen l’espai a mesura que viatgen i aquesta compresió produeix un patró diferent en el fons còsmic de micrones. Les ones gravitacionals tenen “mans” igual que les ones de llum i poden tenir polaritzacions d’esquerra o de dreta.

“El patró del mode B, és una signatura única de les ones gravitacionals causada per tenir una direcció determinada. Aquesta és la primera imatge directa de les ones gravitacionals observades a través del cel primitiu”, ha comentat en Chao-Lin Kuo, membre del Stanford/SLAC.

L’equip va examinar les escales espacials en el cel, que ocupen aproximadament una regió d’un per cinc graus (dues per deu vegades la grandària de la Lluna plena). Per aquest motiu, van aprofitar l’atmosfera seca i estable del Pol Sud.

“El Pol Sud és el més proper que podem observar a prop de l’espai, están alhora a la Terra”, ha comentat en John Kovak, “es una regió ideal per l’observació de les febles micrones que procedeixen del Big Bang”.

Ens va sorprendre detectar un señal de polarització del mode B, considerablement més forta del que molts cosmòlegs esperaven. L’equip va analitzar les dades de més de tres anys de treball, per tal de descartar qualsevol error. També van considerar la presencia de la pols de la nostra galaxia, que podría produir el patró observat, però les dades van sugerir que això és altament improbable.

“Això ha estat com buscar una agulla en un paller, però en el seu lloc em trobat una barra de ferro”, ha comentat el científic de la recerca Clem Pryke.

base.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari

Moved Permanently

301 Moved Permanently
Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80