El descobriment d’oxigen calent en llunyanes galàxies, pot ser el testimoni de la fase final de la formació estel·lar.

Utilitzant les dades de gran camp del telescopi Subaru, un equip internacional d’astrònoms encapçalats pel Dr. Suraphong Yuma i el Dr. Masami Ouchi, membres de la Universitat de Tòquio, han descobert una dotzena de galàxies expulsant oxigen calent, que s’estén fins a 250.000 anys llum més enllà de les pròpies galàxies. Aquestes galàxies es troben a uns 9.000 milions d’anys llum de nosaltres. Algunes d’aquestes galàxies disposen de forats negres supermassius (SMBH en anglès), mentre que altres mostren una violenta formació estel·lar sense SMBH. La gran quantitat d’energia produïda pels SMBH o activitat de formació estel·lar, és capaç d’escalfar el gas en les galàxies i produir una forta sortida de gas d’oxigen a gran temperatura. Aquestes llunyanes galàxies es creu que estant en la fase final del creixement, amb formació d’estrelles que es va interrompre mitjançant l’expulsió del gas necessari per produir noves estrelles. Aquest és el primer descobriment de gran extensió física d’aquests fluxos energètics de sortida d’oxigen, impulsats per SMBH i formació estel·lar.

Els astrònoms intenten comprendre com les galàxies com la nostra Via Làctia s’han format i evolcuionat a través del temps, mitjançant l’observació de les galàxies situades en el present o en el passat. Algunes galàxies són la conversió de gas en estrelles a partir d’una gran reserva de gas en la galaxia, mentre que d’altres han deixat la seva formació estel·lar i están deixant simplement les estrelles en extinció. En les galàxies més velles, conegudes com “el·líptiques” gairebé no hi ha estrelles més joves que alguns milers de milions d’anys, això fa creure que l’extinció de la formació d’estrelles, ha tingut lloc fa doncs alguns milers de milions d’anys enrere. Aquest refredament té lloc en l’etapa final de creixement de la galaxia, tot i que el mecanismo físic encara no esta prou clar. Es creu que el gas que va escapar de les llunyanes galàxies a través de l’escalfament dels SMBH o de la formació estel·lar. No obstant això, les observacions actuals no fan posible determinar quin és el mecanismo més important de refredament.

El color de les imatges preses pel Subaru està situat al voltant de l’OIIIB1 (centre)  i la imatge augmentada (a dalt a la dreta) i en OIIBs la resta de 11 imatges (Esquerra i dreta). L’escala de cada sub-imatge correspon a 400 mil anys llum. La imatge de la galaxia d’Andròmeda (de Robert Gendler) està situada en la imatge superior dreta a escala.

fig1e1.png

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari