Certament que dia a dia, els astrònoms tenen més dificultats per poder interpretar la gran quantiat d’informació que ens arriba de multitud de telescopis i satèl·lits situats a l’espai. En relació als planetes extrasolars, s’en  troben alguns de la grandària de Júpiter, que giren al voltant de la seva estrella en poques hores.

Anomenats “Júpiters calents”,  reben aquest qualificatiu degut a la proximitat a la seva estrella de referència. Són planetes massius , molt calents i amb una òrbita al voltant del seu sol, en aquest cas de tan sols 31 hores.

 Aquest descobriment planetari és el resultat de moltes observacions de diferents observatoris de tot el món. La descoberta comença quan uns astrònoms mesuraven les dades de l’estrella GSC 03089-00929, una nana del tipus G, amb una massa propera al 90% del Sol. Utilitzaven els instrumentes del Servei Transatlàntic d’Exoplanetes (TrES).

Una vegada localitzada l’estrella, diferents observatoris entre ells, la Xarxa Automatitzada Hongaresa, l’Observatori Submil·límetric Fred Whipple de Mauna Kea, així com altres observatoris d’arreu del món van prendre les dades necessàries per poder determinar, que aquest planeta te una massa aproximadament de 1,92 vegades la del planeta Júpiter, que gira al voltant de la seva estrella a 0,0226 unitats astronòmiques (U.A. distància Terra-Sol), és a dir en tan sols 31 hores.

Encara que de fet el record actual, el té el planeta OGLE-TR-56b que òrbita al voltant de la seva estrella en 29 hores.

Aquesta rotació tan ràpida planteja molts interrogants. Com pot mantenir el planeta la seva densa capa atmosfèrica, amb la extraordinària velocitat de translació, elevades temperatures que ha de suportar i la elevada gravetat de l’estrella que el manté unit al seu voltant ?.

Per més informació, pulseu aquest enllaç.