El Telescopi Espacial Hubble de la NASA, ha proporcionat la primera evidencia visual que mostra com la nostra galaxia, la Via Làctia va reunirla gran quantitat d’estrelles que veiem avui dia.

Examinant dades de cel profund del Hubble, els astrònoms han rastrejat 400 galàxies similars a la nostra Via Làctia, situades en diverses etapes de formació en un lapse de temps de 11.000 milions d’anys.

“Per primera vegada tenim imatges directes de com era la Via Làctia en un passat”, ha comentat el coautor de la recerca, en Pieter G. van Dokkum, membre de la Universitat de Yale. “Per descomptat, no podem observar la Via Làctia en un passat. Hem seleccionat les galàxies situades a milers de milions d’anys llum de distancia, que están evolucionant com la nostra Via Làctia. Observant germanes de la Via Làctia, podem observar com s’han format el 90% de les estrelles en un período entre els 11.000 i 7.000 milions d’nays, circumstància que fins ara no s’havia mesurat directament”.

L’excel·lent poder de resolución del Hubble, va permetre als investigadors estudiar l’estructura de la Via Làctia que ha canviat amb el temps. Un model a escala de la nostra galaxia, podría ser imaginar-nos un ou fregit. La clara de l’ou és el disc, on resideixen el Sol i la Terra. El rovell representa el nucli central on hi han les estrelles més antigues i que alhora és on resideix un forat negre supermassiu, que ha crescut juntament amb la resta de la galaxia.

Les imatges del Hubble suggereixen que el disc pla de la nostra galaxia i el bulb central van créixer simultàniament formant la majestuosa galaxia d’auvi dia. “Podem observar que aquestes galàxies són modulades amb una estructura regular”, ha comentat el coautor de la recerca, en Shannon Patel, membre de la Universitat de Leiden a Holanda. “No hi ha evidencia d’una protuberancia central sense disc, que s’hagi format més tard”. “Aquestes galàxies ens mostren que tota la Via Làctia va créixer alhora, a diferencia de les galàxies el·líptiques més grans, en les quals és va formar primer el bulb central”, ha comentat l’Erica Nelseon, membre de l’equip de recerca.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.