Uns astrònoms observen les característiques d’asteroides en òrbites d’alta inclinació.

Un equip d’astrònoms de l’Observatori Astronòmic Nacional del Japó i de la Universitat de Hyogo, han utilitzat el Subaru Prime Focus Camera (Suprime-Cam), instal·lada en el Telescopi Subaru, per observar febles asteroides amb òrbites molt inclinades. Van localitzar que una petita fracció d’aquests minúsculs objectes están situats molt a prop del pla de l’ecliptica. Això significa que els grans asteroides amb la característica de disposar de gran velocitat, tenen més probabilitats de col·lisions que els que disposen de velocitats menors. Poder aclarar la relació entre la velocitat de col·lisió i la força destructiva, és molt útil per comprendre l’evolució de col·lisió dels asteroides en el Sistema Solar.

Els asteroides , petits objectes rocosos o metàl·lics que tenen òrbites sobretot entre els planetes de Mart i Júpiter (cinturó principal d’asteroides o MAB en anglès) xoquen constantment entre ells des de la seva formació. L’anomenada “destrucció catastrófica”, succeeix quan els objectes xoquen amb gran forçaa, com per produir danys en els asteroides i que els nous fragments es converteixen en nous i més petits asteroides. Aquesta evolució colisional, és refereix als canvis en la grandària i el nombre que succeeixen en repetides col·lisions en el temps.

El principal factor que controla l’equilibri entre l’augment i disminució de la grandària i el nombre d’asteroides a través de les col·lisions contínues, és la resitència del material de l’asteroide contra els impactes. La força dels asteroides més grans d’una mida aproximada de 100 metres, augmenta amb la grandària a causa de la gravetat que manté aquests objectes més a prop en un procés anomenat “unió gravitacional”. La distribució dels resultats dels mesuraments de la distribució de la població indica que les propietats de resistència dels asteroides, proporciona la información necessària per la investigación de la historia de les col·lisions en el cinturó d’asteroides.

En aquesta imatge òptica, a l’esquerra i centre , observem les dades enregistrades amb la Suprime-Cam, obtingudes en el mateix camp , en intervals de 20 minuts el dia 24 d’agost de 2008. A la dreta, la imatge processada de les dues imatges òptiques. Només l’asteroide en moviment, mentre que les estrelles i galàxies han estat emmascarades. Les imatges tenen una exposició de quatre minuts, observant el rastre dels asteroides.

fig1eee.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari