ALMA sondeja els misteriosos dolls que procedeixen de gegantins forats negres.

Dos equips internacionals d’astrònoms han utilitzat el telescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/sumillimeter Array) per estudiar els detalls dels dolls, que emeten els gegantins forats negres situats en el centre de les galàxies i observar com intervenen en el seu entorn. Han aconseguit, per un costat la millor imatge del gas molecular que envolta un proper i poc actiu forat negre i per altre banda, han enregistrat un inesperat esclat en la base d’un potent doll en un llunyà forat negre.

En el centre de la majoria de galàxies de l’univers hi ha forats negres supermassius, amb masses de milers de milions de vegades la massa del Sol, fins i tot en la nostra propia galaxia, la Via Làctia. En un passat llunyà, aquests rars objectes eren molt actius, engolint grans quantitats de materia del seu entorn, brillant amb una llum encegadora i ejectant petites fraccions d’aquest mateix material a través de dolls extremadament potents. En l’univers actual, la major part d’aquests forats negres supermassius són ara menys actius que en la seva joventut, però la seva interacció entre els dolls i el seu entorn encara segueix modelant les galàxies.

Dues noves recerques publicades en la revista Astronomy & Astrophysics, han utilitzat l’ALMA per rastrejar els dolls de forats negres a escales molt diferents: un proper forat negre i relativament tranquil situat en la galaxia NGC 1433 i un objecte llunyà i actiu anomenat PKS 1830-211.

“ALMA ha mostrat l’existència d’una sorprenent estructura espiral on el gas molecular està a prop del centre de NGC 1433“, ha comentat na Françoice Combes, membre de l’Observatori de Paris i responsable d’aquesta recerca. “Això explica com flueix el material en dirección a l’interior per tal d’alimentar el forat negre. Amb aquestes noves i precises observacions de l’ALMA, hem descobert un doll de material que flueix del forat negre, amb una extensió de només 150 anys llum. Es el doll molecular d’aquest tipus, més petit observat fins ara en una galaxia externa”.

A PKS 1830-211, l’Ivan Martí-Vidal, membre de la Universitat Chalmers de Tecnología i el seu equip de recerca, han observat un forat negre supermassiu amb un doll, però que aquest és molt més brillant i actiu, i que es trova en un univers primitiu. Això resulta inusual ja que la seva brillantor, en el seu camí cap a la Terra, topa amb una galaxia masiva, divinti-se en dues imatges degut a l’existència d’una lent gravitatòria.

eso1344a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari