El Herchel ajuda a trobar senyals difícils de detectar dels inicis de l’univers.

Utilitzant un telescopi situat a l’Antàrtida i l’Observatori Espacial Herchel de l’ESA, uns astrònoms han detectat per primera vegada el subtil efecte fòssil de la radiació del Big Bang, que ens mostra els primers moments de l’existència de l’univers.

El difícil senyal de detectar, es va trovar en el camí de la primera llum de l’univers i que havia estat desviat en el seu viatge a la Terra, intervenint els cúmuls de galàxies i la materia fosca, una substància invisible que es detecta de manera indirecta a través de la seva influencia gravitacional.

El descobriment assenyala el camí per la recerca d’evid¡ències d’ones gravitacionals, originades durant la rápida fase de “inflació” de l’univers, un resultat fonamental molt esperat en la recerca de la missió Planck de l’ESA.

La radiació fòssil del Big Bang, el fons còsmic de microones, o CMB, es va formar quan l’univers tot just tenia 380.000 anys. Avui, 13.800 milions d’anys després, el que veiem, és un cel ple d’ones de ràdio a una temperatura de només 2,7 graus per sobre del zero absolut.

Petites variacions en la temperatura, al voltant d’unes poques desenes de milionèsimes de grau, ens mostren fluctuacions de densitat en els inicis de l’univers, que corresponen a les llavors de les galàxies i les estrelles que veiem avui. El mapa de tot el cel més detallat de les variacions de temperatura en el fons còsmic, va ser mostrat pel Planck el passat mes de març.

No obstant això, el CMB també conté una gran quantitat d’altra informació. Una petita fracció de la llum és polaritzada, com la llum que podem observar amb les ulleres polaritzades. Aquesta llum poralitzada té dos patrons diferents: el mode E i el mode B.

El mode E, és va detectar per primera vegada l’any 2002, amb un telescopi terrestre, el mode B que potencialment és molt més emocionant pels cosmòlegs, encara és molt difícil de detectar.

Poden sorgir de dues maneres. La primera consisteix en l’addició d’un gir a la llum que travessa l’univers i es desviat per les galàxies i materia fosca, un fenomen conegut com lent gravitacional.

La segona té les seves arrels enterrades en la mecánica d’una rápida fase d’expansió de l’univers i que els cosmòlegs creuen va succeir només una petita fracció de segon després de la “inflación” del  Big Bang.

Aquesta representació artística, ens mostra com els fotons del fons còsmic de micrones (CMB, detectat pel telescopi espacial Planck de l’ESA), són desviats per l’efecte de la lent gravitacional de les enormes estructures còsmiques, a mesura que viatgen a través de l’univers. La lent gravitatòria crea diminutes distorsions addicionals al patró clapejat de les fluctuacions de temperatura del CMB. Una petita fracció del CMB està polaritzada, un dels components d’aquesta llum polaritzada, mode B se’ls ha donat una empremta adicional per l’efecte de la lent gravitacional. Aquest segell s’ha descobert per primera vegada per la combinació de les dades del telescopi terrestre situat en el Pol Sud i l’observatori espacial Herchel de l’ESA.

deflecting_light_from_the_big_bang.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari