Els gegants còsmics ens mostren nova llum respecte a la matèria fosca.

Un equip internacional d’astrònoms de Taiwan, Anglaterra i el Japó, utilitzant el Telescopi Subaru, han mesurat la distribució de la matèria fosca situada en cinquanta galàxies situades en cúmuls galàctics i han mesurat que la seva densitat disminueix gradualment des del centre d’aquests gegants còsmics fins a les afores. Aquesta nova evidència respecte a la misteriosa matèria fosca que impregna l’univers, s’ajusta a les prediccions de la teoria de la matèria fosca freda coneguda com “CDM”.
Pocs científics dubten seriosament de l’existència de la matèria fosca, que els investigadors van descobrir fa uns 80 anys. No obstant això, els astrònoms no poden observar directament aquesta matèria fosca en el cel nocturn i els físics de partícules encara no han identificat la partícula de la matèria fosca en els seus experiments. Així doncs, que és la matèria fosca ?, aquesta és una gran pregunta encara sense resposta, sobretot perquè la matèria fosca invisible, representa probablement el 85% de la massa de l’univers.
L’equip actual de recerca, dirigit pel Dr. Nobuhiro Okabe, membre de l’Academia Sinica de Taiwan i el Dr. Graham Smith de la Universitat de Birmingham, han utilitzat el Subaru Prime Focus Camera (Suprime-Cam) per investigar la naturalesa de la matèria fosca, mesurant la seva densitat en cinquanta cúmuls galàctics, els objectes més massius de l’univers.
“Un cúmul de galàxies és com una gran ciutat observada des de dalt durant la nit”, ha comentat Smith. “Cada llum brillant de la ciutat és una galàxia i les zones fosques entre les llums que semblen estar buides, són en realitat la matèria fosca. Podem pensar que la matèria fosca en un cúmul de galàxies , com la infraestructura dins de la qual viuen les galàxies”.
La densitat de la matèria fosca depèn de les propietats de les partícules de la matèria fosca individual, igual que la densitat dels materials d’ús quotidià depèn dels seus components. La teoria de la CDM, insdica que les partícules de la matèria fosca només interacuen entre si i amb altres materials a través de la força de gravetat; que no emeten o absorbeixen radiació electromagnètica i que són difícils si no impossibles d’observar. Per tant, l’equip va optar per observar la matèria fosca mitjançant l’ús de lents gravitacionals, que detecten la seva presència a través de la seva interacció amb la matèria ordinària i la radiació.
Segons la teoria de la relativitat, la llum d’un font molt allunyada és doblega al voltant d’un objecte molt massiu, per exemple un cúmul de galàxies, situat entre l’observador i la font de la llum. Es desprèn d’aquest principi que la matèria fosca en aquests gegants còsmics com són els cúmuls globulars alteren la forma i la posició aparent de les galàxies situades més enllà. El Dro. Okabe, indica, “El Telescopi Subaru, és un instrument fantàstic per mesurar les lents gravitacionals. Això ens permet mesurar amb molta precisió com la matèria fosca dels cúmuls de galàxies distorsiona la llum de les llunyanes galàxies i calibrar els petits canvis en l’aparença d’un nombre de febles galàxies”.
fig2e.jpg
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari