Una dieta baixa en sodi, clau per la longevitat de les estrelles.

Els astrònoms esperaven que les estrelles similars al Sol, expulsesin la major part de les seves atmosferes a l’espai durant la fase final de les seves vides. Ara però, noves observacions fetes a un cúmul globular amb el Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, han demostrat contra tot pronòstic, que la major part de les estrelles estudiades senzillament mai arriben a aquesta fase. L’equip internacional ha descobert que la millor manera de predir com acaben les seves vides, és conèixer la quantitat de sodi de les estrelles.
Durant molt de temps és va pensar que la forma que evolucionen i moren les estrelles era un tema ben comprés. Detallats models predeien que les estrelles amb una massa similar al Sol disposaven d’un període al final de la seva vida, anomenada branca gegant asimptòtica o AGB, que passaria per una explosió final del nucli i una gran part de la seva massa expulsada en forma de gas i pols cap enfora.
El material expulsat formava part més endavant de noves generacions d’estrelles i aquest cicle de pèrdua de massa i renaixement era vital per explicar l’evolució química de l’univers. Aquest procés alhora proporcionava el material necessari per la formació de planetes i en conseqüència de la vida.
Quan el científic austrlià de teoria estel·lar Simon Campbell, membre del Centre Astrofísic de la Universitat de Monash, va revisar alguns articles, va trobar enormes evidencies que suggerien que algunes estrelles es saltaven aquest procés. “Per un científic que treballa amb models estel·lars, aquest suggeriment era una bogeria !. Segons els nostres models, totesl les estrelles passen per la fase AGB. Vaig revisar de nou tots els estudis antics i vaig descobrir que no s’havia estudiat adequadament. Per la qual cosa vaig decidir, fer les pròpies investigacions”.
Campbell i el seu equip de recerca va utiltzar el VLT per estudiar amb detall la llum que prové d’estrelles situades en el cúmul globular NGC 6752, en la constel·lació de Pavo. Aquesta immensa esfera de velles estrelles conté alhora estrelles de primera i segona generació, que és van formar més tard. Les dues generacions poden distingir-se per la seva quantitat de sodi.
“FLAMES, l’espectrògraf multiobjectes d’alta resolució del VLT, era l’únic instrument que podia obtenir dades d’alta resolució de 130 estrelles en el mateix temps. Això ens va permetre observar una gran part del cúmul globular alhora”, ens comenta Campbell.
Els resultats van ser sorprenents, totes les estrelles AGB de la recerca, eren de primera generació amb nivells baixos de sodi i cap de les estrelles de segona generació disposava de major quantitat d’aquest element. Un 70% de les estrelles no havia passat per la fase fina de pèrdua de massa i “cremat” del seu nucli.
eso1323a.jpg
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç. 

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari