Enregistrar una imatge del Sol amb una càmera estàndard propocionarà una imatge familiar: un disc groguenc, amb pocs trets distintius, potser una mica tenyit de vermell quan està a prop de l’horitzó, ja que la llum ha de viatjar a través de més densitat d’atmosfera terrestre i per tant perd longituds d’ona de color blau abans d’arribar a la lent de la càmera. El Sol, de fet, emet llum de tots els colors, però com que el groc és el més brillant de les longituds d’ona emeses pel Sol, aquest color el veiem amb els nostres ulls. Quan tots els colors visibles es sumen, els científics anomemen a això, “llum blanca”.

Instruments especialitzats, ja sigui en telescopis terrestres o espacials, poden observar la llum molt més enllà dels rangs visibles a simple vista. Diferents longituds d’ona transmeten informació respecte als components de la superfície del Sol i de la seva atmosfera, d’aquesta manera els científics poden “pintar” un quadre complert de la nostra estrella.

La llum groga de 5800 Anstroms, per exemple sorgeix del material a uns 5700º Celsius aproximadament i que representa la superfície del Sol. La llum ultgraviolada extrema de 94 Angstroms, d’altra banda, prové dels àtoms que estan a uns 6.300.000º Celsius, aquesta és una bona longitud d’ona per observar les erupcions solars, que poden assolir aquests temperatures. Mitjançant l’examen de les fotografies del Sol, en diferents longituds d’ona, a través dels telescopis, com el Solar Dynamics Observatory (SDO), el Solar Terrestrial Relations Observatory (STEREO) de la NASA, i el Solar Heliospheric Observatory (SOHO) de la ESA/NASA, els científics poden fer un seguiment del moviment de les partícules i la temperatura de l’atmosfera solar.

Veiem l’espectre visible de la llum, simplement perquè el Sol és compon d’un gas calent, el calor produiex llum de la mateixa manera que ho fa una bombeta incandescent. Però quan és tracta de longituds d’ona més curtes, el Sol emet llum ultraviolada extrema o raigs X, ja que està ple de molts tipus d’àtoms, cadascun dels quals emeten llum d’una determinada longitud d’ona quan arriben a certa temperatura. No només el Sol conté molts àtoms diferents (heli, hidrogen, ferro, per exemple), també diferents tipus en els àtoms de diferents càrregues elèctriques, coneguts com ions. Cada ió, pot emetre llum a longituds d’ona específica a una temperatura determinada. Els científics han catalogat els àtoms que produeixen longituds d’ona des de l’any 1900 i aquestes associacions poden ocupar centernars de pàgines d’informació.

Aquest collage d’imatges solars, enregistrades amb el SDO, ens mostra les observacions del Sol en diferents longituds d’ona, per tal de ressaltar la superfície i l’atmosfera solar.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.