WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-29 14:41:13' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

S’observa el misteri d’uns aspersors còsmics.

Utilitzant el telescopi VLT de l’ESO, un equip internacional d’astrònoms ha descobert un parell d’estrelles que orbiten una a l’altre,  situades en el centre d’una de les nebuloses planetàries més emblemàtiques. Aquest nou resultat confirma una teoria, que és bé debatent des de fa molt de temps i que planteja, que controla l’espectacular simetria del material enviat a l’espai exterior.

Les nebuloses planetàries, són brillants bombolles de gas situades al voltant de nanes blanques, estrells del tipus solar que es roben al final de la seva vida. Fleming 1, és un bonic exemple amb sorpenents raigs simètrics, que tendeixen a una estructura corbada. És troba en la constel·lació austral de Centaurus i va ser descoberta, fa just un segle per Williamina Fleming, una dona encarregada de controlar el servei a l’Observatori de Harvard i, que posterorment va demostrar una gran habilitat per l’estudi astronòmic.

Els astrònoms porten molt de temps discutin respecte com s’originen aquests dolls simètrics, tot i que fins ara encara no han arribat a cap consens. Ara, un equip de recerca encapçalat per Henri Boffin, ha combinat noves observacions de Fleming 1, fetes amb el VLT amb detallats models informàtics i ha pogut determinar per primera vegda com és poden formar aquestes estranyes estructres.

L’equip va utlitzar el VLT del’ESO, per estudiar la llum que prové de l’estrella central. Van descobrir que Fleming 1, dona la sensació que disposa de dues nanes blanques en el seu interior, orbitant entre elles cada 1,2 dies, aquest sistema binari és realment difícil d’observar en altres nebuloses planetàries.

“L’origen de les intricades i boniques estructures de Fleming 1 i d’altres objectes similars ha estat un tema controvertit durant algunes dècades”, ha comentat en Henri Boffin. “Els astrònoms ja havien suggerit la possibilitat d’una estrella binària, però sempre és va pensa que si fos així estarien molt separades, amb un període orbital de desenes d’anys o més. Gràcies als models informàtics i observacions hem pogut examinar aquest inusual sistema amb molt de detall, observant l’interior de la nebulosa i descobrint la parella d’estrelles que és troba milers de vegades més a prop”.

eso1244a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari