L’Spitzer de la NASA observa la llum de multitud d’estrelles solitàries.

Un nou estudi realitzat amb les dades del Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, suggereix una causa per explicar la misteriosa brillantor de la llum infraroja observada a tot el cel. Prové d’estrelles aïllades situades més enllà dels límits de ls galàxies. Es creu que aquestes estrelles pertanyen a un temps anterior a les fusions de les galàxies i que han quedat situades en un ambient relativament buit.

“El resplendor de fons infraroig del nostre cel, ha estat un gran misteri”, ha comentat l’Asantha Cooray, membre de la Universitat de Califòrnia i principal responsable d’aquesta recerca. “Tenim l’evidència d’aquesta nova llum de les estrelles , que és persisten entre les galàxies. Individualment, són massa febles per ser observades, però creiem que estem observant la seva brillantor col·lectiva”.

Els resultats no estan d’acord amb una altre teoria que exlica que la llum de fons inraroja observada per l’Spitzer. El responsable d’aquesta teoria, l’Alexander “Sasha” Kashlinsky, membre del Goddard Space Flight Center de la NASA, va proposar el passat ms de juny una teoria, que indica que la llum prové de les primeres estrelles de les primeres galàxies.

Aqust nou estudi de Cooray i els seus companys de recerca, han analitzat les dades d’una regió de cel, anomenada cap de Bootes, amb una extensió equivalent a 50 llunes plenes observades des de la Terra. Aquestes observacions no eren tan sensibles com les realitzades pel grup de Kashlinsky, però l’escala més gran de cel, ha permès als investigadors analitzar millor el patró de la llum infraroja de fons.

ssc2012-14b_inline.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari