El Gemini ajuda a resoldre el misteri de les emissions de raigs X de M 83.

Un equip internacional de científics utilitzant el Gemini, han estudiat el seguiment d’una rara i transitòria font de raigs X, enregistrada per l’Observatori de raigs X Chandra, descoberta a finals de 2010, a l’interior d’una propera galàxia, anomenda M 83. Les observacions fetes amb el telescopi Gemini Sud, han estat les primeres en enregistrar la llum òptica d’aquesta font i que posteriorment va ser observada pel Telescopi Espacial Hubble. A partir de les dades del Gemini i dcel HST, ens indiquen la presència d’un forat negre amb una inesperada baixa massa, que acompanya una vella estrella gegant. La seva atmosfera envia un intermitent flux de material a un disc d’acreció que alimenta el forat negre.

Com a conseqüència de la seva relativa proximitat i de la seva orientació, així com de la gran formació estel·lar, la galàxia M 83 és una de les favorites pels astronoms, tan professionals com amateurs. M 83 també ens ofereix una gran quantitat d’explosions en forma de supernoves i que d’aquesta manera podem observar les seves restes.

L’abril de 2011, en Bill Blair, membre de la Universitat Johns Hopkins i en Frank Winkler, membre del Midddlebury College, van obtenir l’espectre de candidates a supernoves a M 83, a través d’observacions fetes amb el Gemini Sud. La seva intenció era buscar l’origen òptic d’una font transitòria de raigs X situada a M 83 i que l’Observatori de raigs X Chandra havia observat d’una manera molt brillant durant el mes de desembre de 2010.

Aquests poderosos raigs X transitoris són extremadament rars. En general s’associen amb estrelles molt joves situades en les regions de recent  formació estel·lar. No obstant això, aquesta nova font es trobava en una regió amb poca densitat estel·lar, entre un braç de la galàxia.

En aquesta imatge, podem observar una regió d’uns 30 segons d’arc de grandària, situada en el disc de M 83, observada amb llum verda abans de l’explosió amb el Magellan (esquerra), la següent imatge (centre) després de l’explosió amb el Gemini Sud. La imatge està a escala , a la dreta podem observar les emissions després de l’explosió amb les dades de posició del  ULX. Recordem que la imatge del Magellan les obté amb una resolució aproximada de 0,4 segon d’arc, mentre que la del Gemini està per sota del 0,7 segons d’arc.

fig22.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari

301 Moved Permanently
Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80

Moved Permanently

The document has moved here.