Estrelles que parpellegen al cor d’Orió.

Els astrònoms que utilitzen els telescopis Herchel de l’ESA i l’Spitzer de la NASA, han detectat ràpids i sorprenents canvis en la brillantor d’estrelles embrionàries situades dins de la Nebulosa d’Orió.

Les imatges d’infraroig llunyà del Herchel i dels instruments de l’Spitzer, que treballen en longituds d’ona d’infrarig proper, ens proporcionen una imatge més detalada de les estrelles situades en el centre d’un dels objects més famosos del cel noctun.

La Nebulosa d’Orió, està situada a uns 1.350 anys llum de la Terra i apareix de forma destacada en el cel d’hivern pels observadors europeus.

De vegades es refereix com l’Espasa d’Orió. a la nebulosa que es roba per sota de les tres estrelles que formen el cinturó d’Orió, el caçador, una de les constel·lacions més fàcils de reconèixer.

La nebulosa conté la regió més propera de formació d’estrelles massives i que amb la llum ultraviolada, podem observar les joves i calentes estrelles que fan brillar la pols i el gas d’aquesta regió. Dins d’aquesta pols, amagada de les longituds d’ona visible, hi ha un grup d’estrelles més joves, que continuen creixen en la seva fase més primerenca d’evolució.

Aquesta nova combinció de dades, mesura l’infraroig proper i el mitjà, per observar la pols que ens mostra les estrelles embrionàres.

Una estrella es forma quan un dens núvol de gas i pols en condensa i es col·lapse per la seva pròpia gravetat, la creació d’una protoestrella calenta, està envoltada per un disc que gira al seu voltant.

Bona part d’aquest material en forma espiral es col·lapse en la estrella al llarg de centenars de milers d’anys, abans d’inicar la fusió nuclear que dona pas a l’origen de l’estrella.

orion_herschel_spitzer_larg.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari