El telescopi APEX observa els núvols foscos de Taurus.

Una nova imatge del telescopi APEX (Atacama Pathfinder Experiment), situat a Xile, ens mostra el sinuós núvol de pols còsmica amb ua longitud d’uns 10 anys llum. En el seu interior, s’amaguen estrelles acabades de néixer amb els densos núvols de gas situats a prop del col·lapse, que acabaran convertint-se en noves estrelles. Els grans de pols còsmic estan tant freds que són necessàries observacions d’un mil·límetre (com les que realitza l’instrument LABOCA, instal·lat en el telescopi APEX) per detectar la dèbil brillantor.

El Núvol Molecular de Taurus, situat en la constel·lació de Taurus es troba a uns 450 anys llum de nosaltres. Aquesta imatge ens mostra les dues parts de la filamentosa estructura d’aquest núvol, coneguts com Barnard 211 i Barnard 213. S’anomenen així en honor al atles fotogràfic d’Edward Emerson Barnard. “En relació a les regions fosques del cel” (On the dark markings of the sky), compilat a principis del segle XX. En llum visible, aquestes regions apareixen com a senders foscos, amb poques estrelles. Barnard va encertar al argunmentar que aquest aspecte es devia “a material  que provoca un esfosquiment a l’espai”.

Avui sabem que aquestes marques fosques són en realitat núvols de gas i grans de pols interestel·lar. Aquests granets de pols, són com diminutes partíules semblants al sutge o la sorra, ja que absorbeixen la llum visible , bloquejant la visió del ric camp d’estrelles que tapa el mateix núvol. El Núvol Molecular de Taurus, es especialment fosc en longituds d’ona visible, ja que no disposa d’estrelles massives que il·luminen el núvol i com succeeix en altres de formació estel·lar com Orió.

Els propis granets emeten una dèbil brillantor però, que degut a que són extremadament freds (amb temperatures al voltant de -260 graus Celsius) la seva llum es pot observar en longituds d’ona molt més llargues que la llum visible: longituds al voltant d’un mil·límetre.

Aquests núvols de gas i pols no són un obstacle pels astrònoms que desitgen observar  les estrelles que queden amagades.  De fet, són el lloc del naixement de noves estrelles. Quan els núvols es col·lapsen per la pròpia gravetat, es fragmenten generant petites condensacions de gas que en el seu interior formen nuclis més densos, dintre dels quals, l’hidrogen en forma gasosa es torna suficientment dens i calent com per iniciar les reaccions de fusió: llavors ha nascut una estrella. El naixement de l’estrella està envoltat per una densa capa de pols que bloqueja les observacions en longituds d’ona visibles. Aquest és el motiu pel qual les observacions en logituds d’ona més llargues, com el rang mil·limètric, són essencials per la comprensió dels primers moments de la formació estel·lar.

eso1209a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2012 Gener 13, 2013 11:46 pm

    […] 20 Febrer 2012. El telescopi APEX observa els núvols foscos de Taurus. […]

Deixa un comentari