L’IBEX observa la matèria interestel·lar més enllà del nostre sistema solar.

Una gran bombolla magnètica que envolta el sistema solar viatja a través de la nostra galàxia. El Sol genera des del seu interior aquesta bombolla plena de partícules que flueixen cap enfora fins que col·lisionen amb d’altres que provenen d’altres regions de la nostra galàxia, aquesta regió límit és la complexa heliopausa. A l’altre costat d’aquesta frontera, les partícules carregades elèctricament que provenen del vent galàctic reboten en la nostra heliopausa i d’aquesta manera no poden entrar en el nostre sistema solar.

Les partícules neutres, d’altra banda, són una altre història. Aquestes es passegen a través d’aquesta frontera com si no fos, continuament a través de 7.500 milions de quilòmetres durant prop de 30 anys, fins que són atrapades per la gravetat del Sol i es fonen al acostar-se.

En aquesta regió, la sonda Interestellar Boundary Exploer (IBEX) de la NASA, mesura metòdicament aquestes regions misterioses molt lluny de casa nostra. L’IBEX escaneja tot el cel un cop cada any i a mitjans de febrer, els seus instruments apunten en la direcció correcta per interceptar els àtoms neutres. L’IBEX ha contabilitzat els àtoms neutres durant els anys 2009 i 2010 i ha captat la millor visió d’aquest material que és troba lluny del sistema solar.

Els resultats ?. Un ambient estrany per nosaltres, el material que el vent galàctic arrossega, no s’assembla a la mateixa matèria que hi ha en el nostre sistema solar. “Hem mesurat directament quatre tipus diferents d’àtoms procedents de l’espai interestel·lar i la seva composició simplement no coincideix amb el que veiem en el nostre sistema solar”, ha comentat l’Eric Christian, científic de la missió IBEX. “Les observacions del IBEX mostren una nova visió en aquesta misteriosa regió situada on acaba el nostre sistema solar i comença l’espai interestel·lar”.

En aquesta recerca s’ha descobert que, per cada 20 àtoms de neó que prové del vent galàctic, hi ha 74 àtoms d’oxigen. Mentre que, en el nostre sistema solar, per cada 20 àtoms de neó, hi ha 111 àtoms d’oxigen. Això es tradueix en una major quantitat d’oxigen en qualsevol part del nostre sistema solar, que de l’espai interestel·lar local.

“El nostre sistema solar és diferent de l’espai que hi ha fora de nosaltres, el que suggereix dues possibilitats”, comenta en  David McComas, responsale principal d’aquesta recerca. “O bé, el sistema solar va evolucionar en una regió separada, més rica en oxigen de la galàxia on residim habitualment, o una gran part d’aquest oxigen es troba atrapat en els grans de pols interestel·lar en forma gelada, incapaços de moure’s lliurement per tot l’espai”, “Això evidentment afecta els models científics de com en el nostre sistema solar, és va formar la vida”.

619803main_c4-stilll-compos.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

 

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari


Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80

Moved Permanently

The document has moved here.

301 Moved Permanently