El Very Large Telescope de l’ESO va capturar aquesta impressionant imatge de la nebulosa que hi ha al voltant del cúmul estel·lar NGC 1929, situat en el Gran Núvol de Magallanes, una galàxia satèl·lit de la nostra Via Làctia. Aquesta maternitat estel·lar està dominada per una gran estructura, anomenada pels astrònoms com una superbombolla. La seva estructura està escolpida pels vents de joves i brillants estrelles i per les ones expansives de les explosions de les supernoves.

El Gran Núvol de Magallanes és una petita galàxia veïna de la nostra Via Làctia. Conté moltes regions on els núvols de gas i pols estan forman noves estrelles. Una d’aquestes regions, situada al voltant del cúmul estel·lar NGC 1929, domina aquesta imatge obtinguda amb el Very Large Telescope. Aquesta nebulosa, és coneguda oficialment com LH 120-N 44, o senzillament N44. Estrelles joves i calentes situades a NGC 1929 que emeten una intensa llum ultraviolada fa brillar el gas. Aquest efecte fa resaltar aquesta superbombolla, un immens globus de material d’uns 325 per 250 anys llum de grandària. Comparativament, cal recordar que l’estrella més propera al Sol, és troba a uns quatre anys llum.

La superbombolla N44, es va produir per la combinació de dos processos. El primer, degut als vents estel·lars; fluxos de partícules carregades que provenen d’estrelles molt calentes i massives situades en el mateix cúmul i que van neeixar la regió central. Posteriorment, les estrelles massives del cúmul van explotar com a supernoves generant ones expansives que van empenyer el gas cap enfora i és va formar la brillant bombolla.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.