Segons els últims estudis, ens podem imaginar que la quantitat d’aigua atrapada en els estrats congelats del pol sud del planeta mart, és equivalent a una capa d’aigua líquida d’uns 11 metres cobrint tot el planeta.

Aquest nou supòsit, és el resultat de comprovar el gruix de gel polsegós del pol sud, després que la sonda europea Mars Express hagi fet més de 300 talls virtuals a aquesta zona del planeta. El radar ha vist que la diferència de les capes més baixes a les més altes és de 3,7 quilòmetres.

“Els dipòsits de les capes de gel del pol sud de Mart, cobreixen una àrea tan àmplia com el mateix continent europeu. La quantitat d’aigua que poden contenir, és la mesura més aproximada que s’ha fet fins ara”, això és el que deia el Dr. Jeffrey Plaut, investigador i director del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, situat a Pasadena (California).

El cercle negre, indica la major presència de gel d’aigua en el pol sud de Mart.

L’instrument encarregat d’aquesta recerca és el Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionospheric Sounding (MARSIS), a bord de la sonda Mars Express.

Els dipòsits de les capes polars s’estenen més enllà del mantell polar de diòxid de carboni congelat, que el podem observar de color blanc al pol sud de Mart. La pols de la superfície planetaria enfosqueix a la vegada molts dels seus estrats. Tanmateix, la força del reso que el radar rep de la superfície rocosa que hi ha sota dels dipòsits de diòxid de carboni, suggereix que la composició és d’aigua congelada amb un mínim de un 90 per cent.

La imatge superior d’aquesta combinació, és un “radiograma” de la MARSIS. Mostra dades de la regió subsuperficial de Mart, amb els dipòsits formats per capes riques en gel d’aigua.

La imatge inferior correspon a la mateix regió situada en un mapa topogràfic, basat en les dades de l’altímetre làser de la càmera MOLA de la sonda Mars Global Surveyor de la NASA, la franja blanca coincideix amb la verticla de la imatge superior.

 Més informació a, http://www.esa.int/esaCP/SEMSWJQ08ZE_index_0.html