Aquestes imatges comparen les característiques de la superfície observada per la nau Cassini de la NASA, de la regió anomenada Xanadu en la lluna Tità del planeta Saturn (a l’esquerra); i de les dades observades per la sonda galileu de la NASA, on podem observar els cràters de Calixt, una lluna del planeta Júpiter (a la dreta). Les dades obtingudes amb el radar de la Cassini de Tità el dia 30 d’abril de 2006, estan centrades a 10 graus de latitud sud i 85 graus de longitud oest. La imatge presa per la Galileu, obtinguda el dia 25 de juny de 197, està centrada a 6 graus de latitud sud i 7 graus de longitud oest.

Tità originalment podria haver tingut cràters similars a Calixt, tot i que hauria tingut una erosió per les pluges i els desbordaments fluvials. Hi ha moltes característiques circulars en la regió de Xanadu que s’assemblen a cràters d’impacte (com ara els pics centrals i alguns penya-sgats circulars), que fa creure als científics que són realment cràters erosionats. La superfície de Calixt també disposa de paisatges amb cráters erosionats.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.