La nit del 19 de març d’aquest any va haver una inusual coincidència de fenòmens astronòmics: la Lluna plena es va combinar amb el moment, on el nostre satèl·lit arribava al seu punt més proper a la Terra en la seva òrbita el·líptica (conegut com perigeu). La combinació de la lluna plena i la relativa proximitat va permetre que el nostre satèl·lit lluís una brillantor significadament més alta del normal.

Aquesta fotografia panoràmica capturada pel Foto-Ambaixador de l’ESO en Gerd Hüdepohi, ens mostra l’anomenada “súper Lluna” des del Cerro Paranal, la residència del Very Large Telescope (VLT) de l’ESO en la regió xilena d’Atacama.

A l’est (dreta) la Lluna sobresurt entre les muntanyes, mentre que el Sol s’amagada lentament a l’oest (esquerra), per sota dels núvols que cobreixen l’oceà Pacífic. Els últims raigs del Sol il·luminen les cúpules dels quatre telescopis gegants del VLT, la cúpula més petita correspon al Telescopi de Rastreig del VLT, també observem els quatre Telescopis Auxiliars.

La coincidència de la Lluna plena amb el seu perigeu va ser una agradable observació pels observadors. La Lluna va arribar a estar uns 30.000 quilòmetres més a prop del promig. Això va permetre observar la lluna un 14% més gran i un 30% més lluminosa que quan arriba a la seva màxima distància.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.