Aquesta imatge amb un aspecte eteri de la Nebulosa d’Orió, ha estat obtinguda amb l’instrument Wide Field Imager, instal·lat en el telescopi MPG/ESO de 2,2, metres de diàmetre, situat a l’Observatori de La Silla en la regió de Coquimbo a Xile. Aquesta nebulosa és molt més que una bella imatge; ofereix als astrònoms una visió propera d’una massiva regió de formació estel·lar, ajudant a millorar el nostre coneixement del naixement i formació de les estrelles. Les dades científiques utilitzades per aquesta imatge van ser seleccionades per Igor Chekalin (Russia), que va participar en el concurs d’astrofotografia “Tresors Amagats” de l’ESO 2010. La composició de la Nebulosa d’Orió obtinguda per Igor, va ocupar el setè lloc, tot i que una altre imatge del mateix va ser la primera del concurs.

La Nebulosa d’Orió, també coneguda com Messier 42, és una de les més fàcils de reconèixer i un dels objectes celestes més estudiats. Es un gran complex de gas i pols on s’estan formant estrelles massives i alhora també és la regió de formació estel·lar més propera a la Terra. El gas incandescent és tan brillant que pot ser observat a simple vista, resulta un espectacle fascinant a través d’un telescopi. Tot i la seva popularitat i proximitat, encara ens queda molt per aprendre. Per exemple, l’any 2007 és va demostrar que la nebulosa estava més a prop del que ens pensàvem, ja que en lloc dels 1.500 anys llum previstos, és troba en realitat a una distància de 1.350 anys llum de nosaltres.

Els astrònoms van utilitzar el Wide Field Imager del telescopie MPG/ESO de 2,2 metres de diàmetre, per observar a M-42. D’aquesta manera van descobrir que les tènues nanes vermelles del cúmul estel·lar associat, com el gas incandescent emetien molta més llum de la prevista, proporcionant d’aquesta manera més coneixement respecte a aquest objecte.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.