La brillantor dels esclats gamma.

Els esclats de raigs gamma (GRBs) són esdeveniments molt ràpids que poden oscil·lar entre un segon fins a varis minuts, són detectats per observatoris especials que poden recollir la seva alta energia. Fa tretze anys uns astrònoms varen descobrir una corrent de radiació menys energètica, i d’una durada més llarga que provenia d’aquests esclats, que poden durar setmanes i fins i tot alguns anys després de l’explosió inicial. Els astrònoms ho anomenen “resplendor crespuscular de l’esclat”.

Mentre que tots els esclats de raigs gamma tenen resplendors crepusculars que emeten raigs X, és va detectar que tant sols la meitat emeten llum visible i la resta permaneixen misteriosament foscos. Alguns astrònoms sospitaven que aquests resplendors crespusculars foscos podrien ser l’exemple d’un tipus  completament nou d’esclats de raigs gamma, mentre que altres pensaven que això succeïa degut a la seva gran distància a nosaltres. Estudis previs han suggerit que la pols situada en el medi interestel·lar podria enfosquir la llum des de l’esclat a nosaltres.

“Estudiar els resplendors crepusculars es vital per tenir una major comprensió dels objectes que es converteixen en esclats de raigs gamma i que ens informen sonre la formació d’estrelles en un Univers primitiu”, comenta en Jochen Greiner, membre del Max-Plank i responsable d’aquest estudi.

La NASA va enviar a l’espai el satèl·lit Swift a fials de 2004. Des de la seva òrbita per sobre de l’atmosfera terrestre pot detectar els esclats de raigs gamma e immediatament transmetre la seva posició als observatoris terrestres, de manera que els resplendors crepusculars puguin ser estudiats. En aquest nou estudi, els astrònoms han combinat la informació del Swift amb les observacions fetes amb el GROND, un instrument d’observació de seguiment dels esclats de raigs gamma, que està instal·lat en el telescopi MPG/ESO de 2,2 metres de diàmetre a La Silla, Xile.

L’equip de recerca combinant les informacions fetes amb el GROND, a més d’altres telescopis com el Very large Telescope, per tal de calcular les distàncies dels esclats, han conclòs que una propoció significativa d’aquests esclats estan atenuats entre un 60-80 per cent de la seva intensitat per la pols que els enfosqueix, deixant d’aquesta manera entre un 30-50 per cent de la seva llum per poder-la observar.

eso1049a1.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2010 Gener 7, 2013 2:30 pm

    […] 25 desembre 2010.  La brillantor dels esclats gamma. […]

Deixa un comentari

The document has moved here.


Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80
301 Moved Permanently