Un equip internacional d’astrònoms utilitzant el Telescopi Espacial Hubble han informat de l’observació d’una considerable brillantor en les emissions de la supernova 1987 A. Aquests resultats apareixen publicats en la revista Science d’aquesta setmana, els quals confirmen les prediccions teòriques sobre la interaccion de les supernoves en el seu entorn galàctic.

L’equip va observar el romanent de la supernova en llum ultraviolada i l’infraroig proper. Es va estudiar la interacció entre el material ejectat per l’explosió estel·lar d’un brillant anell estel·lar de 3,5 bilions de quilòmetres format per gas que envolta el romanent de la mencionada supernova. L’anell de gas va ser format probablement 20.000 anys abans de l’explosió de la supernova. Les ones de xoc formades per les repercusions de les ejeccions del material ha format entre 30-40 perles en forma de “punts calents” en el mateix anell. Aquestes brillants estructures creixeran probablement i és fusionaran entre si en els proper anys formant un cercle continu  brillant.

“Estem veien l’efecte que una supernova pot tenir en la galàxia on resideix, com a conseqüència de l’energia dipositada en aquestes explosions i que modifiquen la dinàmica i química del medi ambient”, segons comenten els responsables de la Universitat de Colorado i el Boulder Research Associate Kevinde França.

Descoberta l’any 1987, la supernova 1987 , és l’explosió més propera observada a la Terra des de l’any 1604, la qual resideix en el proper Gran Núvol de Magallanes, una galàxia nana veïna de la Via Làctia.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.