Quanta massa l’hi cal a un forat negre ?.

Utilitzant el Very Large Telescope (VLT) de l’ESO situat a Xile, uns astrònoms europeus han demostrat per primera vegada que un magnetar (una inusual tipus d’estrella de neutrons) és va formar a partir d’una estrella com a mínim 40 vegades la massa del Sol. Aquest resultat contradiu algunes teories sobre l’evolució estel·lar, ja que s’esperava que una estrella tant massiva és convertiria en un forat negre, i no en un magnetar. Això genera una pregunta fonamental: com de massiva té que ser una estrella per convertir-se en un forat negre ?.

Per arribar a aquestes conclusions, els astrònoms han observat en detall l’extraordinari cúmul estel·lar Westerlund 1, situat a uns 16.000 anys llum de distància, en la constel·lació austral d’Ara. En estudis anteriors, els astrònoms ja sabien que Westerlund 1 era el súper cúmul d’estrelles conegut més proper, amb centenars d’estrelles massives en el seu interior (algunes brillen amb un resplendor similar a quasi un milió de vegades el Sol, i una extensió d’unes dues.centes vegades el diàmetre del Sol.

“Si el Sol estigués en el  centre d’aquest cúmul, el nostre cel noctgurn estaria ple de centenars d’estrelles tant brillants com la Lluna plena”, comenta en Ben Ritchie, responsable d’aquesta recerca.

Westerlund 1 és un fantàstic zoo estel·lar, amb una població diversa i exòtica. Les estrelles del cúmul tenen una cosa en comú: totes tenen la mateixa edat, estimada entre els 3,5 i 5 milions d’anys.

Un magnetar és un tipus d’estrella de neutrons que va explotar i va deixar un romanent de magnetar degut a disposar d’una vida més curta que d’altres estrelles, que han sobreviscut en el mateix cúmul. “Degut que el temps de vida d’una estrella, està relacionada directament amb la seva massa (com més massiva, més curta serà la seva vida), podem mesurar la massa de qualsevol estrella, tenint en compte que la vida més curta va convertir en magnetar l’estrella més massiva”, comenta el coautor de la recerca en Simon Clark.

En aquesta recerca s’ha comprovar que el magnetar és va formar a partir d’una massa equivalent a 40 vegades la del nostre Sol. Això prova per primera vegada que els magnetars poden desenvolupar-se a partir d’estrelles, que per la seva massa s’esperaria que és transformessin en forats negres. Fins ara és suposava que les estrelles amb masses inicials entre 10 i 25 vegades el Sol és convertien en estrelles de neutrons, mentre que les que sobrepassaven les 25 masses solars produïen forats negres.

eso1034a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari

301 Moved Permanently

The document has moved here.

Moved Permanently