Vida a Tità; caldria tapar-se el nas !.

L’astrobiòleg William Bains suggereix que si la vida hagués evolucionat en la superfície gelada de Tità, un satèl·lit de Saturn, seria molt estranya i totalment diferent de l’existent a la Terra. El Dr. Bains ha presentat la seva recerca al National Astronomy Meeting de Glasgow del dia 13 d’abril de 2010.

Segons comenta el Dr. Bains, “Hollywood tindria problemes amb aquests alienígenes. Si vinguessin amb la seva nau estel·lar Enterprise, probablement en un entorn de flames i fums, on una minúscula respiració seva, faria una horrible pudor. No gaire diferent dels possibles alienígenes que podríem trobar de color blau, amb una cua en qualsevol altre lloc de la nostra galàxia”.

El Dr. Bains a procurat resoldre com podria ser la química extrema, d’aquesta lluna de Saturn, Tità; un dels llocs més estranys que fins ara s’han estudiat. Tità és un objecte dues vegades més gran que la nostra Lluna, el qual disposa d’una gruixuda atmosfera boirosa i congelada de color taronja. Tità està situat a 10 vegades la nostra distància del Sol, amb una temperatura superficial de -180 graus Celsius. L’aigua és troba permanentment congelada, i per tant l’únic líquid disponible, és el metà i età, que va ser descobert en un regions semblants a llacs, per part de la sonda espacial Cassini/Huygens.

“La vida necessita un líquid, fins i tot el cactus més secs de la Terra, necessita aigua pel seu metabolisme. Així doncs, si hagués vida a Tità, hauria de tenir una “sang” basada en el metà líquid, i no pas amb l’aigua. Això representa, que hauria una química radicalment diferent a la nostra”, segons comenta el Dr. Bains.

La solubilitat dels productes químics, com el metà líquid és molt limitada, i depén del pes molecular. Amb unes quantes excepcions, les molècules amb més de 6 àtoms pesats (sense hidrogen) són essencialment insolubles. Així un metabolisme que s’origina a partir del metà líquid s’hauria de construir a partir de molècules més petites, que les que existeixen en la bioquímica terrestre, que estant compostos en mòduls d’uns 10 àtoms pesats. Tanmateix només podríem constuir al voltant de 3.400 molècules amb un nombre tant petit d’àtoms, si els limitéssim a la química terrestre, que utiltza per exemple: el carboni, nitrogen, oxigen, sofre o fòsfor, en contectos químics molt limitats.

img003159-br5001.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari

The document has moved here.


Apache/2.4.29 (Ubuntu) Server at www.zak.co.il Port 80
301 Moved Permanently