La solargrafía, és l’art que utilitza una sola exposició de llarga durada amb una càmera fosca per fotografiar el moviment del Sol durant algunes setmanes. Aquesta imatge ens ajuda a entendre per què el Cerro Paranal situat al nord de Xile, és un lloc perfecte per la instal·lació de l’observatori astronòmica del Very Large Telescope (VLT). La càmera fosca, constituïda per un petit tub de pel·licula fotogràfica i un tros de paper fotogràfic, que va ser instal·lat per Gerd Hüdepohl en el sostre de l’edifici de control del VLT, del 15 d’octubre al 26 de desembre de 2009, cobrint una part important de la primavera austral. Les ratlles blanques que s’estenen en la part superior de la imatge ens mostren el moviment del Sol i la càmera, és produïen esquerdes en les ratlles blanques, encara que com podem observar no hi ha núvols que enfosqueixin el cel durant tota l’exposició. Es a dir, aquesta regió disposa del clima perfecte per l’astronomia !. La unitat del Telescopi 1 del VLT, és visible amb un perfil fantasmagòric en la part inferior de la imatge.

Els colors que apareixen en la imatge de la càmera fosca, no estan relacionats amb els colors reals del paisatge. El color prové de l’aparencça de la pols de plata que forma part dels grans d’halur de plata. Amb les imatges solargràfiques, el paper fotogràfic no és revela, si no que s’escaneja a color normal després de l’exposició i després “s’inverteix”, és a dir canvia de negatiu a positiu, en l’ordinador. Això ens mostra una imatge latent, que en una fotografia estàndard normalment és invisible i està composta d’aproximadament deu àtoms de plata, per cada mil milions d’àtoms d’halur de plata. De totes maneres, en una exposició continua els primers signes d’una imatge latent són els groguencs, més endavant s’enfosqueixen cap el color sèpia i finalment a una coloració de gafè granat, a mesura que creix la grandària de la partícula. Al final de l’exposició és produeix una ombra de color blau pissarra.

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.