Localitzant noves evidències d’estructures d’extensió a Mercuri.
La superfície de Mercuri ens mostra moltes estructures escarpades, que són provocades probablement per la contracció (escurçament horitzontal) de l’escorça. Per contrast, la presència d’estrcutures superficials d’extensió (estiraments horitzontals), són escassos en la superfície de Mercuri, i que per tant sols han estat identificats fins ara a l’interior de grans conques d’impacta: conca Caloris, conca de Raditladi, conca de Rembrandt i aquesta nova estructura identificada en el vol número 3 de la sonda MESSENGER, la qual permet una observació amb un gran detall de la superfície d’aquest planeta, i que ara ens mostra la primera evidència en una superfície llisa, fora d’una estructura d’impacta.
En la imatge s’identifica aquesta regió amb unes fletxes de color taronja, i que ens mostra aquesta estructura d’extensió de l’escorça.
La imatge va ser capturada el dia 29 de setembre de 2009, amb l’instrument Narrow Angle Camera (WAC) i el Mercury Dial Imaging System (MDIS). Podem comparar les dimensions d’aquesta estructura amb la barra en color blanc, que equival a 25 quilòmetres.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 Comentari fins ara
Deixa un comentari
[…] 14 Març 2010. Localitzant noves evidències d’estructures d’extensió a Mercuri. […]