Llum, vent i foc.
ESO acaba de presentar aquesta impactant imatge de NGC 346, la regió de formaicó estel·lar més brillant de la nostra veïna galàxia, el Petit Núvol de Magallanes, situada a uns 210.000 anys llum de distància de nosaltres, en direcció a la constel·lació de Tucana. La llum, el vent i la calor produïda per estrelles massives han dispersat el brillant gas d’aquest cúmul estel·lar, format al voltant d’una subtil estructura nebulosa que s’assembla a una teranyina. NGC 346, al igual que altres va modificar-se mentre anava passat el temps. Noves estrelles és formara a partir de la matèria repartida per aquesta regió, alhora que aquestes dispersaran les restes de pols i gas.
NGC 346 disposa d’una àrea aproximada de 200 anys llum d’extensió, una zona que equival a cinquanta vegades la distància entre el Sol i l’estrella més propera. Els astrònoms classifiquen a NGC 346 com un cúmul obert d’estrelles, indicant que tota aquesta família d’estrelles és va formar a partir del mateix núvol de matèria que va colapsar-se. La nebulosa associada a aquest petit grup de brillants estrelles és coneix com una nebulosa d’emissió, degut que el gas del seu interior ha estat escalfat per les estrelles que emeten la seva pròpia llum, d’una manera semblant al gas de neó que il·lumina els rètols de les botigues.
Moltes estrelles de NGC 346 son relativament joves a escala còsmica, amb naixements que daten de fa tant sols pocs milions d’anys. Els poderosos vents expulsats per una estrella massiva son els responsables d’aquesta última fornada de naixements estel·lars, degut a la compressió de grans quantitats de matèria, que és el primer pas per que les noves estrelles s’encenguin.
Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.
1 Comentari fins ara
Deixa un comentari
[…] 1 Marcç 2010. Llum, vent i foc. […]