Esbrinant l’espín dels forats negres.

Escampats a través de totes les galàxies existeixen forats negres, regions que engoleixen grans quantitats de matèria i energia. Encara que no els podem observar directament, els científics poden deduir la seva mida, situació, així com altres propietats, utilitzant els telescopis que detecten la calor que generen. Aquesta calor, la veiem amb forma de raigs X, els quals produeixen espirals de matèria al voltant d’un forat negre. Aquesta matèria cau més ràpida, com més a prop està del forat negre, fins que arriben al punt de no retorn, anomenat “horitzó d’esdeveniments”, d’allà res no pot sortir, ni tant sols la llum.

Dins d’una galàxia, poden haver multitud de forats negres de fins a 10 masses solars, tot i que en el centre d’aquestes pot existir incrustat un forat negre supermassiu amb masses que poden anar d’un milió a mil milions de vegades la del Sol. Al voltant d’un 10 per cent d’aquests forats negres gegants, s’observen raigs o jets de gas altament ionitzat.

Enviant enormes quantitats d’energia ceinètica, o energia generada pel mateix moviment dels forats negres de tot l’Univers, els raigs afecten a la formació d’estrelles i altres cossos, alhora que juguen un paper crucial en la mateixa evolució dels cúmuls de galàxies, les estructures més grans de l’Univers.

“Aquest forat negre, situat en el centre d’un cúmul està interaccionant amb la resta del mateix cúmul”, comenta en Dan Evans, un investigador del MIT Kavli Institute for Astrophysics and Space Research (MKI), i que estudia els forats negres supermassius. “De la mateixa manera que si és tractés d’un motor que escalfa el gas, comporta una reducció de la formació estel·lar, que està generada per la condensació del gas molecular i la pols més freda, això pot afectar clarament al creixement de les galàxies”, comenta en Dan Evans.

Durant dos anys ha estat comparant unes dotzenes de galàxies amb forats negres que presenten potents raigs (aquestes galàxies és coneixen com a nuclis galàctics actius en emissions de ràdio, o AGN). Tots els forats negres supermassius presenten discs d’acreció, de manera que els cúmuls de pols i gas  giren només fora de l’horitzó d’esdeveniment. Examinant la llum reflectida en el disc d’acreció d’un forat negre d’una AGN, ha conclòs que els raigs és poden formar adequadament  en els forats negres que tenen un espín retrògrad, o que giren en direcció contraria al seu disc d’acreció. Evans teoritza que els efectes gravitacionals del forat negre poden fer que el gir tingui relació amb l’existència dels raigs o jets. Aquesta recerca ha estat publicada el passat dia 10 de febrer a la revista Astrophysical Journal.

20100210162444-11.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2010 Desembre 27, 2010 12:24 pm

    […] 19 Febrer 2010. Esbrinant l’esín dels forats negres.   […]

Deixa un comentari

301 Moved Permanently

Moved Permanently

The document has moved here.