WordPress database error: [Incorrect DATETIME value: '0000-00-00 00:00:00']
SELECT DISTINCT YEAR(post_date) AS `year`, MONTH(post_date) AS `month`, count(ID) as posts FROM wp_posts WHERE post_date < '2024-03-29 09:32:05' AND post_date != '0000-00-00 00:00:00' AND post_status = 'publish' GROUP BY YEAR(post_date), MONTH(post_date) ORDER BY post_date DESC

Unes estrelles darrera els núvols.

ESO ha donat a conèixer aquesta magnifica imatge capturada pel VLT, dúna regió gegantina de formació estel·lar, que hi ha al voltant de la nebulosa NGC 3603, on constantment estan naixent estrelles. Es tracta d’un dels lluminosos i compactes cúmuls d’estrelles joves i  massives de la nostra Via Làctia, i que reprodueix una bona representació local de regions de formació estel·lar actives d’altres galàxies. El cúmul també aixopluga l’estrella més massiva que ha estat “pesada” fins ara.

NGC 3603 és una regió de formació estel·lar, és a dir una fabrica còsmica on les estrelles neixen frenèticament a partir d’extensos núvols de pols i gas. Aquesta nebulosa està situada a uns 22.000 anys llum de nosaltres, és la regió d’aquest tipus més propera en la nostra galàxia, mostrant als astrònoms una base de probes per estudiar els processos d’intensa formació estel·lar, molt comuns en altres galàxies però difícils d’estudiar degut a la seva gran distància.

L’estructura d’aquesta nebulosa, és deu a l’intensa llum ivents de les joves estrelles massives que aixequen cortines de núvols i gas, indicant la presència de multitud d’estrelles resplendents. El cúmul central que hi ha dins de NGC 3603 acull milers d’estrelles de tot tipus, la majoria de masses similars o menors al nostre Sol, però que les més espectaculars són les estrelles massives que estan al final de la seva vida. Moltes d’aquestes estrelles blaves supergegants s’ajunten en un volum de menys d’un any llum cúbic, a més de tres estrelles anomenades Wolf-Rayet, que són estrelles extremadament brillants i massives que expulsen grans quantitats de material abans d’acabar la seva vida en les espectaculars explosions anomenades supernoves. Utilitzant l’instrument SINFONI instal·lat en el telescopi VLT de l’ESO, els astrònoms han confirmat que una d’aquestes estrelles disposa d’una massa equivalent a 120 vegades la del Sol, fent-la d’aquesta manera la més massiva de les conegudes fins ara, en la nostra Via Làctia.

eso1005a.jpg

Si voleu més informació, premeu aquest enllaç.

1 Comentari fins ara

  1. » Index 2010 Desembre 31, 2010 4:29 pm

    […] 11 Febrer 2010.  Unes estrelles darrera els núvols. […]

Deixa un comentari